Ciència · Dada verificada
Un jaciment de Gran Canària revela com les comunitats indígenes conservaven el peix fa mil anys
Un estudi publicat a PLOS One documenta a Playa Chica un espai especialitzat en processar i fumar peix entre els segles XI i XIII, una prova directa de la relació primerenca dels canaris amb el mar.
Què ha passat
La Universidad de Las Palmas de Gran Canaria ha publicat a PLOS One (2026) l'anàlisi del jaciment de Playa Chica, a la costa de Gran Canària, datat entre els segles XI i XIII. L'equip, encapçalat per Jonathan Santana, hi va trobar milers d'escames de peix, fogons abundants, hams fets amb ullals de porc i banyes de cabra usades per escatar. La quasi absència de ceràmica domèstica apunta a un espai dedicat a la captura i el processament. L'arqueobotànic Jacob Morales va identificar restes vegetals (com pinyes) recollides deliberadament perquè fan molt fum a baixa temperatura, cosa que permetia assecar i fumar lleugerament el peix per conservar-lo o intercanviar-lo.
Per què importa
És la primera evidència amb aquest nivell de detall que mostra que les comunitats indígenes de les Canàries, d'origen bereber del nord-oest d'Àfrica, tractaven la costa com una part central de la seva economia i no com un recurs marginal. Aporta dades comparatives sobre el desenvolupament de les economies costaneres a l'Àfrica noroccidental, una regió on les adaptacions marítimes estan poc estudiades, i documenta una forma primerenca de conservació d'aliments.
A qui afecta
Comunitat arqueològica i investigadora de les cultures indígenes canàries i de les economies costaneres del nord-oest d'Àfrica.
El límit honest
Els mateixos autors qualifiquen les conclusions de preliminars: hi ha poques dades de fases anteriors a Playa Chica i falten jaciments costaners excavats a tot l'arxipèlag. Caldran noves excavacions i mostrejos en altres zones per confirmar si el patró d'explotació marina es repeteix.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.