Salta al contingut
Última hora
SalutEl major estudi genètic de la fibromiàlgia situa l'origen al sistema nerviós i troba 26 regions de riscSocietatUn dispositiu que converteix l'eclipsi en so permet a persones cegues viure el fenomen a EspanyaCiènciaEl telescopi solar Inouye capta la superfície del Sol amb la resolució més alta obtinguda fins araPlanetaRestaurar pastures funciona quan es combinen dades i saber local: el cas de Botswana, el Kazakhstan i KenyaInnovacióLa NASA modernitza el simulador de moviment vertical més gran del món i redueix a la meitat el temps de configuracióCiènciaDescriuen per primera vegada com el cervell es recupera de l'anestèsia amb ketamina, i troben diferències per sexeCiènciaUn jaciment de Gran Canària revela com les comunitats indígenes conservaven el peix fa mil anysCiènciaIdentifiquen en ratolins una proteïna clau per mantenir sa el fol·licle del pèlSalutIdentifiquen 120 marques epigenètiques que anticipen el risc metabòlic en infants amb obesitatCiènciaUn nou mètode retrocedeix fins a 1,8 milions d'anys el registre més antic de foc lligat al gènere Homo

El món que millora, en 3 minuts i en català

Ciència · Dada verificada

Un jaciment de Gran Canària revela com les comunitats indígenes conservaven el peix fa mil anys

Un estudi publicat a PLOS One documenta a Playa Chica un espai especialitzat en processar i fumar peix entre els segles XI i XIII, una prova directa de la relació primerenca dels canaris amb el mar.

Redacció Acta VivaEl fet: 1 min de lectura
Un jaciment de Gran Canària revela com les comunitats indígenes conservaven el peix fa mil anys
Foto: Freepik
La fitxaEn menys de 3 minuts

Què ha passat

La Universidad de Las Palmas de Gran Canaria ha publicat a PLOS One (2026) l'anàlisi del jaciment de Playa Chica, a la costa de Gran Canària, datat entre els segles XI i XIII. L'equip, encapçalat per Jonathan Santana, hi va trobar milers d'escames de peix, fogons abundants, hams fets amb ullals de porc i banyes de cabra usades per escatar. La quasi absència de ceràmica domèstica apunta a un espai dedicat a la captura i el processament. L'arqueobotànic Jacob Morales va identificar restes vegetals (com pinyes) recollides deliberadament perquè fan molt fum a baixa temperatura, cosa que permetia assecar i fumar lleugerament el peix per conservar-lo o intercanviar-lo.

Per què importa

És la primera evidència amb aquest nivell de detall que mostra que les comunitats indígenes de les Canàries, d'origen bereber del nord-oest d'Àfrica, tractaven la costa com una part central de la seva economia i no com un recurs marginal. Aporta dades comparatives sobre el desenvolupament de les economies costaneres a l'Àfrica noroccidental, una regió on les adaptacions marítimes estan poc estudiades, i documenta una forma primerenca de conservació d'aliments.

A qui afecta

Comunitat arqueològica i investigadora de les cultures indígenes canàries i de les economies costaneres del nord-oest d'Àfrica.

El límit honest

Els mateixos autors qualifiquen les conclusions de preliminars: hi ha poques dades de fases anteriors a Playa Chica i falten jaciments costaners excavats a tot l'arxipèlag. Caldran noves excavacions i mostrejos en altres zones per confirmar si el patró d'explotació marina es repeteix.

Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)

Publicitat
Fonts

Vols més notícies com aquesta?

Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.

Més de Ciència