Ciència · Dada verificada
Un mètode amb IA descobreix dos superconductors nous i accelera la cerca de futurs materials
Un equip internacional ha combinat aprenentatge automàtic i física quàntica per identificar dos superconductors nous, YRu3B2 i LuRu3B2, i crear un mètode que podria analitzar milions de materials candidats.

Què ha passat
El consorci SuperC, liderat per la professora Päivi Törmä (Universitat Aalto), va usar aprenentatge automàtic per preseleccionar combinacions d'elements prometedores entre un nombre gairebé il·limitat de possibilitats. Les candidates més sòlides es van analitzar amb càlculs quàntics detallats i, després, un equip de la Universitat Rice liderat per la professora Emilia Morosan va sintetitzar i verificar experimentalment dos nous superconductors, YRu3B2 i LuRu3B2, basats en xarxes kagome amb bandes electròniques planes. L'estudi es va publicar el juliol de 2026 a Physical Review Research.
Per què importa
El mètode redueix el cost computacional de la cerca de superconductors: dels més de 7.000 materials identificats fins ara, majoritàriament per atzar, només s'havien pogut predir teòricament uns 20 abans d'aquest treball. Els autors afirmen que l'aprenentatge automàtic podria permetre analitzar milions o fins i tot bilions de combinacions, un pas concret cap a l'objectiu del consorci de trobar un superconductor a temperatura ambient el 2033.
A qui afecta
Investigadors en física de materials i, a més llarg termini, sectors que depenen de superconductors, com la computació quàntica, la neuroimatge mèdica, els reactors de fusió o els trens maglev.
El límit honest
Els dos materials descoberts encara necessiten refredament extrem per esdevenir superconductors; no funcionen a temperatura ambient. L'objectiu de 2033 és una fita fixada pel mateix consorci, no una garantia, i caldrà que el mètode demostri més troballes abans de considerar-lo consolidat a escala industrial.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.


