Ciència · Dada verificada
Un mètode espanyol millora la detecció del virus H5N1 en llet i granges lleteres
Un equip de l'IATA-CSIC ha optimitzat una tècnica amb clorur d'alumini que concentra el virus de la grip aviària en grans volums de llet i rebaixa els límits de detecció descrits fins ara, útil per a la vigilància epidemiològica.
Què ha passat
L'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments (IATA-CSIC), a través del laboratori VISAFELAB, ha desenvolupat un conjunt de mètodes optimitzats per detectar el virus de la grip aviària altament patògena H5N1 en llet crua, pasteuritzada i ultrapasteuritzada, i en superfícies de granges lleteres. El treball, publicat el 2026 a la revista Frontiers in Microbiology, empra clorur d'alumini (AlCl₃) per agregar i concentrar les partícules virals a partir de grans volums de llet, amb eficiències de recuperació del material genètic d'entre el 17% i el 22% segons el tipus de llet. La detecció es fa amb RT-qPCR i el mètode assoleix límits inferiors als descrits prèviament a la literatura científica. L'estudi també va comparar sistemes de mostreig en superfícies d'acer inoxidable i silicona dels equips de munyir, on els hisops seguint un protocol internacional van recuperar més virus que les esponges comercials.
Per què importa
La pasteurització inactiva el virus i el consum de llet tractada és segur, però des del 2024 l'H5N1 s'ha detectat en vaques lleteres i entorns de granges als Estats Units, amb infeccions humanes per contacte directe amb animals. Disposar de mètodes més sensibles i estandarditzats permet una detecció precoç i millora la capacitat de vigilància davant un patogen amb potencial pandèmic, tant en la llet com en les superfícies que poden actuar com a reservoris temporals.
A qui afecta
Serveis de vigilància epidemiològica, indústria làctia i explotacions ramaderes, i personal amb exposició ocupacional al bestiar boví.
El límit honest
Els mateixos investigadors adverteixen que cal validar els procediments en condicions reals, ja que el comportament del virus pot variar respecte de les proves de laboratori. A més, la RT-qPCR no distingeix entre virus infecciosos i inactius: el tractament amb clorur de platí per identificar partícules intactes només va funcionar després d'inactivacions molt intenses, cosa que en limita l'ús rutinari. L'EFSA considera molt improbable que el virus arribi al bestiar boví europeu.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
El consorci ENCODE mapa 92 milions de connexions que regulen els gens humans
Un atles publicat a Nature, amb participació del CRG de Barcelona, tradueix quins interruptors del genoma controlen cada gen i acosta el diagnòstic de malalties associades a regions reguladores.
Una xarxa de sensors de la NASA crea el primer mapa detallat de contaminació d'Addis Abeba
Deu estacions han mesurat en continu PM2.5 i carboni negre entre 2022 i 2025, i ofereixen la primera base de dades a llarg termini d'Etiòpia per orientar les polítiques d'aire net d'una ciutat de gairebé 6 milions d'habitants.
El Hubble troba proves de la fusió més antiga de la Via Làctia, fa 11.800 milions d'anys
Dades del telescopi Hubble mostren l'evidència definitiva d'una galàxia nana engolida per la Via Làctia just 2.000 milions d'anys després del Big Bang. La troballa amplia 1.800 milions d'anys enrere el que sabíem sobre l'origen de la nostra galàxia.