Ciència · Dada verificada
Un mètode òptic mesura la pinzellada de Van Gogh i detecta falsificacions sense tocar el quadre
Un microscopi òptic 3D converteix la superfície d'una pintura en un mapa de rugositat que actua com a empremta de l'artista. En proves amb obres de Van Gogh va distingir autèntiques de falsificacions conegudes sense danyar la tela.
Què ha passat
Un estudi publicat a la revista Surface Topography: Metrology and Properties, desenvolupat a la Université Polytechnique Hauts-de-France i signat per Francois Berkmans com a primer autor, presenta una tècnica no invasiva d'autenticació d'obres d'art. El mètode utilitza microscopis òptics 3D per convertir imatges d'alta resolució en mapes tridimensionals i mesura la rugositat de la superfície mitjançant dimensions fractals, capturant els patrons de la pinzellada com una "empremta morfològica" de l'artista. En proves amb obres atribuïdes a Vincent van Gogh, la falsificació documentada de 'Els llauradors' es va identificar com a excepció, mentre que la 'Posta de sol a Montmajour', recentment autenticada, coincidia amb les obres conegudes. La tècnica també va diferenciar l'estil de Van Gogh del pintor del segle XVII David Klöcker Ehrenstrahl.
Per què importa
La falsificació artística és un problema creixent i l'autenticació tradicional combina peritatge, recerca històrica i anàlisi de pigments, mètodes costosos i de vegades no concloents. Aquest mètode aporta una mesura objectiva i reproduïble sense contacte físic ni presa de mostres, cosa que redueix el risc financer per a museus, col·leccionistes i cases de subhastes i ajuda a protegir el patrimoni cultural. Segons els autors, reproduir l'estructura microscòpica de la superfície és molt més difícil que imitar les pinzellades visibles.
A qui afecta
Museus, col·leccionistes, cases de subhastes i restauradors que necessiten autenticar obres d'art, així com institucions de conservació del patrimoni cultural.
El límit honest
Els mateixos autors avisen que la tècnica no substitueix el peritatge tradicional, sinó que el reforça. Cal validar-la encara amb copistes i especialistes en falsificació en condicions controlades. La precisió cau quan una obra ha estat netejada o restaurada a tota la superfície, i els instruments són cars: sovint superen els centenars de milers d'euros, cosa que en dificulta l'ús per a museus petits i col·leccionistes independents. Les proves s'han fet amb un nombre limitat d'obres.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Un mètode calcula l'edat dels amfibis per la mida i millora el seguiment de les poblacions
A partir de 17 anys de seguiment de 10 espècies a Madrid, un equip del CSIC ha validat un sistema per estimar l'edat dels amfibis segons la mida corporal. Ajuda a detectar l'envelliment i el risc de col·lapse de les poblacions.
Un estudi genòmic reescriu la història del koala i afina les eines per conservar-lo
Analitzant 475 genomes, un equip d'Austràlia i els EUA ha calculat per primera vegada la taxa de mutació del koala. El declivi va començar fa 100.000 anys per canvis climàtics, abans de l'arribada humana. Serveix per anticipar riscos genètics actuals.
El cervell bilingüe usa un únic "motor gramatical" per a totes les llengües, segons un estudi
Un estudi de la Universitat de Nova York amb magnetoencefalografia mostra que el cervell aplica la mateixa xarxa neuronal per a la gramàtica de l'anglès i el castellà, i fins i tot per a paraules inventades.