Salta al contingut
Última hora
CiènciaMés de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins araCiènciaDescobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferentsCiènciaUn estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitatSalutUn ronyó de porc manté un pacient 271 dies sense diàlisi fins a rebre un òrgan humàEducacióL'ONU aprova per 164 vots a 1 promoure mapes que reflecteixin la mida real d'ÀfricaCiènciaL'ADN amagat en manuscrits medievals reconstrueix 3.500 anys d'història d'un virus del bestiarSalutLa psilocibina evita en ratolins la neuropatia de la quimioteràpia sense restar-li eficàciaCiènciaEl cervell fa servir les mateixes neurones per veure i per imaginar, segons un estudi a ScienceSalutLa semaglutida protegeix el fetge de manera directa, sense dependre de la pèrdua de pesCiènciaUn projecte ciutadà a Suïssa mesura la salut del sòl enterrant 2.000 peces de roba interior de cotó

El món que millora, en 3 minuts i en català

Ciència · Dada verificada

Un mètode òptic mesura la pinzellada de Van Gogh i detecta falsificacions sense tocar el quadre

Un microscopi òptic 3D converteix la superfície d'una pintura en un mapa de rugositat que actua com a empremta de l'artista. En proves amb obres de Van Gogh va distingir autèntiques de falsificacions conegudes sense danyar la tela.

Redacció Acta VivaEl fet: 2 min de lectura
Un mètode òptic mesura la pinzellada de Van Gogh i detecta falsificacions sense tocar el quadre
Foto: Freepik
La fitxaEn menys de 3 minuts

Què ha passat

Un estudi publicat a la revista Surface Topography: Metrology and Properties, desenvolupat a la Université Polytechnique Hauts-de-France i signat per Francois Berkmans com a primer autor, presenta una tècnica no invasiva d'autenticació d'obres d'art. El mètode utilitza microscopis òptics 3D per convertir imatges d'alta resolució en mapes tridimensionals i mesura la rugositat de la superfície mitjançant dimensions fractals, capturant els patrons de la pinzellada com una "empremta morfològica" de l'artista. En proves amb obres atribuïdes a Vincent van Gogh, la falsificació documentada de 'Els llauradors' es va identificar com a excepció, mentre que la 'Posta de sol a Montmajour', recentment autenticada, coincidia amb les obres conegudes. La tècnica també va diferenciar l'estil de Van Gogh del pintor del segle XVII David Klöcker Ehrenstrahl.

Per què importa

La falsificació artística és un problema creixent i l'autenticació tradicional combina peritatge, recerca històrica i anàlisi de pigments, mètodes costosos i de vegades no concloents. Aquest mètode aporta una mesura objectiva i reproduïble sense contacte físic ni presa de mostres, cosa que redueix el risc financer per a museus, col·leccionistes i cases de subhastes i ajuda a protegir el patrimoni cultural. Segons els autors, reproduir l'estructura microscòpica de la superfície és molt més difícil que imitar les pinzellades visibles.

A qui afecta

Museus, col·leccionistes, cases de subhastes i restauradors que necessiten autenticar obres d'art, així com institucions de conservació del patrimoni cultural.

El límit honest

Els mateixos autors avisen que la tècnica no substitueix el peritatge tradicional, sinó que el reforça. Cal validar-la encara amb copistes i especialistes en falsificació en condicions controlades. La precisió cau quan una obra ha estat netejada o restaurada a tota la superfície, i els instruments són cars: sovint superen els centenars de milers d'euros, cosa que en dificulta l'ús per a museus petits i col·leccionistes independents. Les proves s'han fet amb un nombre limitat d'obres.

Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)

Publicitat
Fonts

Vols més notícies com aquesta?

Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.

Més de Ciència