Ciència · Dada verificada
Un nou mètode detecta en cranis fòssils que els humans arcaics ja criaven nadons indefensos
Analitzar deformacions cranials permet deduir que els nadons de fa més d'un milió d'anys naixien tan indefensos com els actuals i requerien cures constants, un senyal de comportament social cooperatiu molt antic.
Què ha passat
Un estudi publicat a Proceedings of the Royal Society B, liderat per Yousuke Kaifu (Museu de la Universitat de Tòquio) amb equips del Japó i Indonèsia, proposa un mètode per estimar la indefensió neonatal a partir de la forma del crani. Van comparar tomografies de 123 nadons moderns sans (d'1 dia a 17 mesos), 385 cranis humans històrics del Japó (de 200 a 1.000 anys), 996 cranis de grans simis i cranis fòssils d'Homo erectus (cinc) i Homo floresiensis (un). Els fòssils humans presentaven plagiocefàlia deformacional severa, mentre que ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans mostraven deformitats molt menors.
Per què importa
Aporta un mètode nou, aplicable a fòssils de qualsevol edat i sovint fragmentats, per inferir un tret difícil de documentar: si els nadons naixien indefensos. La conclusió situa la cura parental intensiva i possibles comportaments cooperatius fa més d'un milió d'anys, ampliant l'evidència sobre l'evolució humana.
A qui afecta
La comunitat de paleoantropòlegs i investigadors de l'evolució humana, que guanyen una eina per estudiar el comportament d'espècies fòssils.
El límit honest
És una inferència indirecta: la deformació del crani s'usa com a indicador d'indefensió, no com a prova directa del comportament de criança. La mostra fòssil és molt petita (sis cranis) i es coneix molt poc de la vida quotidiana d'Homo erectus. Les conclusions sobre interacció social són hipòtesis raonades, no fets observats.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.