Ciència · Dada verificada
Un nou mètode detecta en cranis fòssils que els humans arcaics ja criaven nadons indefensos
Analitzar deformacions cranials permet deduir que els nadons de fa més d'un milió d'anys naixien tan indefensos com els actuals i requerien cures constants, un senyal de comportament social cooperatiu molt antic.
Què ha passat
Un estudi publicat a Proceedings of the Royal Society B, liderat per Yousuke Kaifu (Museu de la Universitat de Tòquio) amb equips del Japó i Indonèsia, proposa un mètode per estimar la indefensió neonatal a partir de la forma del crani. Van comparar tomografies de 123 nadons moderns sans (d'1 dia a 17 mesos), 385 cranis humans històrics del Japó (de 200 a 1.000 anys), 996 cranis de grans simis i cranis fòssils d'Homo erectus (cinc) i Homo floresiensis (un). Els fòssils humans presentaven plagiocefàlia deformacional severa, mentre que ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans mostraven deformitats molt menors.
Per què importa
Aporta un mètode nou, aplicable a fòssils de qualsevol edat i sovint fragmentats, per inferir un tret difícil de documentar: si els nadons naixien indefensos. La conclusió situa la cura parental intensiva i possibles comportaments cooperatius fa més d'un milió d'anys, ampliant l'evidència sobre l'evolució humana.
A qui afecta
La comunitat de paleoantropòlegs i investigadors de l'evolució humana, que guanyen una eina per estudiar el comportament d'espècies fòssils.
El límit honest
És una inferència indirecta: la deformació del crani s'usa com a indicador d'indefensió, no com a prova directa del comportament de criança. La mostra fòssil és molt petita (sis cranis) i es coneix molt poc de la vida quotidiana d'Homo erectus. Les conclusions sobre interacció social són hipòtesis raonades, no fets observats.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Els neandertals ja recol·lectaven marisc de manera planificada fa 115.000 anys
Un estudi liderat des de Catalunya i publicat a PNAS demostra que els neandertals de Múrcia menjaven mol·luscs seguint els cicles estacionals, sobretot a l'hivern: una estratègia fins ara atribuïda només al Homo sapiens.
Un esquelet a Cantàbria situa el linx boreal a la Península fins fa uns 200 anys
Un esquelet gairebé complet de linx eurasiàtic trobat en una sima de Cantàbria i datat fa uns 210 anys endarrereix la desaparició de l'espècie al sud-oest d'Europa dos segles respecte al que es creia.
Un estudi reinterpreta la pesta de Mallorca de 1820 combinant models matemàtics i arxius històrics
Investigadors de la UAB i la UOC revisen a PNAS l'últim gran brot de pesta d'Europa occidental: creuant un registre diari inèdit amb models estadístics conclouen que van pesar les formes pneumònica i septicèmica, no la bubònica clàssica.