Salta al contingut
Última hora
SalutEl major estudi genètic de la fibromiàlgia situa l'origen al sistema nerviós i troba 26 regions de riscSocietatUn dispositiu que converteix l'eclipsi en so permet a persones cegues viure el fenomen a EspanyaCiènciaEl telescopi solar Inouye capta la superfície del Sol amb la resolució més alta obtinguda fins araPlanetaRestaurar pastures funciona quan es combinen dades i saber local: el cas de Botswana, el Kazakhstan i KenyaInnovacióLa NASA modernitza el simulador de moviment vertical més gran del món i redueix a la meitat el temps de configuracióCiènciaDescriuen per primera vegada com el cervell es recupera de l'anestèsia amb ketamina, i troben diferències per sexeCiènciaUn jaciment de Gran Canària revela com les comunitats indígenes conservaven el peix fa mil anysCiènciaIdentifiquen en ratolins una proteïna clau per mantenir sa el fol·licle del pèlSalutIdentifiquen 120 marques epigenètiques que anticipen el risc metabòlic en infants amb obesitatCiènciaUn nou mètode retrocedeix fins a 1,8 milions d'anys el registre més antic de foc lligat al gènere Homo

El món que millora, en 3 minuts i en català

Ciència · Dada verificada

Un nou mètode retrocedeix fins a 1,8 milions d'anys el registre més antic de foc lligat al gènere Homo

Una tècnica no invasiva basada en luminescència confirma que l'Homo erectus ja manipulava el foc dins d'una cova sud-africana fa entre 1,07 i 1,79 milions d'anys, molt abans del que s'havia datat al jaciment.

Redacció Acta VivaEl fet: 1 min de lectura
Un nou mètode retrocedeix fins a 1,8 milions d'anys el registre més antic de foc lligat al gènere Homo
Foto: Freepik
La fitxaEn menys de 3 minuts

Què ha passat

Un estudi del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) i la Universitat de Toronto, publicat a PLOS ONE, analitza l'estrat 11 de la cova de Wonderwerk (Sud-àfrica) i documenta l'ús del foc per part de l'Homo erectus fa entre 1,07 i 1,79 milions d'anys, quan fins ara el registre del jaciment es datava en aproximadament un milió d'anys. El foc apareix a uns 30 metres de l'entrada i en diversos nivells estratigràfics separats per desenes de milers d'anys, cosa que descarta incendis naturals. En algunes àrees, el 100% dels fòssils de micromamífers analitzats mostraven senyals d'exposició a altes temperatures. La troballa es basa en una nova metodologia no invasiva de luminescència, validada amb espectroscòpia infraroja (FTIR).

Per què importa

Estableix un precedent: el registre de foc associat al gènere Homo més antic conegut, amb evidència que ja sabien transportar i mantenir el foc en espais protegits. A més, aporta una eina metodològica ràpida, portàtil, de baix cost i no destructiva que permet distingir ossos cremats d'alteracions químiques de la fossilització i revisar jaciments antics directament al camp.

A qui afecta

La comunitat científica en arqueologia i evolució humana, i els equips d'excavació que podran aplicar el protocol a grans conjunts de restes i revisar jaciments ja excavats.

El límit honest

A Wonderwerk no s'ha trobat evidència que aquests homínins sabessin produir foc: l'usaven de manera oportunista, portant-lo probablement de l'exterior. Tampoc s'ha demostrat que cuinessin aliments, l'altra innovació clau lligada al desenvolupament cerebral.

Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)

Publicitat
Fonts

Vols més notícies com aquesta?

Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.

Més de Ciència