Ciència · Dada verificada
Un nou mètode retrocedeix fins a 1,8 milions d'anys el registre més antic de foc lligat al gènere Homo
Una tècnica no invasiva basada en luminescència confirma que l'Homo erectus ja manipulava el foc dins d'una cova sud-africana fa entre 1,07 i 1,79 milions d'anys, molt abans del que s'havia datat al jaciment.
Què ha passat
Un estudi del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) i la Universitat de Toronto, publicat a PLOS ONE, analitza l'estrat 11 de la cova de Wonderwerk (Sud-àfrica) i documenta l'ús del foc per part de l'Homo erectus fa entre 1,07 i 1,79 milions d'anys, quan fins ara el registre del jaciment es datava en aproximadament un milió d'anys. El foc apareix a uns 30 metres de l'entrada i en diversos nivells estratigràfics separats per desenes de milers d'anys, cosa que descarta incendis naturals. En algunes àrees, el 100% dels fòssils de micromamífers analitzats mostraven senyals d'exposició a altes temperatures. La troballa es basa en una nova metodologia no invasiva de luminescència, validada amb espectroscòpia infraroja (FTIR).
Per què importa
Estableix un precedent: el registre de foc associat al gènere Homo més antic conegut, amb evidència que ja sabien transportar i mantenir el foc en espais protegits. A més, aporta una eina metodològica ràpida, portàtil, de baix cost i no destructiva que permet distingir ossos cremats d'alteracions químiques de la fossilització i revisar jaciments antics directament al camp.
A qui afecta
La comunitat científica en arqueologia i evolució humana, i els equips d'excavació que podran aplicar el protocol a grans conjunts de restes i revisar jaciments ja excavats.
El límit honest
A Wonderwerk no s'ha trobat evidència que aquests homínins sabessin produir foc: l'usaven de manera oportunista, portant-lo probablement de l'exterior. Tampoc s'ha demostrat que cuinessin aliments, l'altra innovació clau lligada al desenvolupament cerebral.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.