Ciència · Dada verificada
Un superordinador prediu la corona solar de l'eclipsi del 12 d'agost per estudiar-ne l'escalfament
El Superordenador de La Palma ha simulat amb detall com es veurà la corona durant la totalitat de l'eclipsi del 12 d'agost. Comparar-ho amb les imatges reals ajudarà a resoldre per què la corona és milions de graus més calenta que la superfície del Sol.
Què ha passat
L'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC), dependent del Ministeri de Ciència espanyol, ha fet servir el Superordenador de La Palma per predir l'estructura de la corona solar visible durant la totalitat de l'eclipsi del 12 d'agost de 2026, primer del anomenat Trio d'Eclipsis. La simulació, feta amb el grup Predictive Science Inc. (San Diego), resol les equacions magnetohidrodinàmiques a partir de dades dels satèl·lits SDO (NASA) i Solar Orbiter (ESA) i de la xarxa GONG, amb una estació al Teide. El resultat és consultable en un mapa interactiu que permet triar qualsevol punt geogràfic. L'Observatori de Yebes (Guadalajara) serà el centre oficial de seguiment.
Per què importa
La comparació entre la predicció numèrica i les imatges reals de l'eclipsi permetrà avaluar la precisió dels models i avançar en el problema de l'escalfament coronal, una de les grans incògnites de la física solar: la superfície del Sol està a uns 6.000 °C i la corona arriba a milions de graus. Entendre aquesta dinàmica millora la meteorologia espacial, clau perquè les tempestes solars afecten satèl·lits, telecomunicacions i tecnologia a la Terra.
A qui afecta
Comunitat astrofísica i, de manera indirecta, els operadors de satèl·lits i xarxes de telecomunicacions exposats a les tempestes solars.
El límit honest
És una predicció prèvia a l'esdeveniment: la validació científica només arribarà quan es comparin les imatges reals capturades durant l'eclipsi amb el model. Encara no hi ha, per tant, resultats confirmats sobre la precisió de la simulació ni conclusions noves sobre l'escalfament coronal.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Les glaciacions van modelar la diversitat d'amebes a la península ibèrica, segons un estudi del CSIC
Un treball del Reial Jardí Botànic-CSIC amb 615 mostres demostra que fins i tot els microbis del sòl porten a l'ADN l'empremta del clima passat, refutant la idea que estan "a tot arreu".
Un estudi del CSIC situa l'origen dels crustacis peneids al Pacífic fa 125 milions d'anys
Una recerca liderada pel CSIC reescriu com aquests crustacis van colonitzar el planeta: no van sorgir al mar de Tetis, sinó al Pacífic Oriental, i la dispersió a llarga distància va ser un motor clau de la biodiversitat.
Completen el genoma del tit157 comú, un model clau per investigar l'alzheimer
Un equip internacional ha obtingut per primera vegada la seqüència completa de l'ADN del tití comú i un catàleg de 75-76 gens lligats a l'alzheimer, una eina que millora la fiabilitat dels estudis sobre malalties neurodegeneratives.