Ciència · Dada verificada
Un telescopi de la NASA obté la primera evidència directa d'un efecte quàntic predit fa 90 anys
La missió IXPE ha mesurat en un magnetar una polarització de la llum tres vegades més alta del previst, un senyal que encaixa amb la birefringència del buit, teoria formulada el 1936 i mai observada directament fins ara.
Què ha passat
Un equip que utilitza el telescopi espacial IXPE de la NASA va fer més de 140 hores d'observacions del magnetar 1E 1547-5408 entre març i abril de 2025, coordinades per primera vegada amb mesures de ràdio (radiotelescopi Parkes de CSIRO) i de raigs X (NICER). Els resultats, publicats el 5 d'agost de 2026 a Nature, mostren una polarització de la llum gairebé tres vegades més alta que en fonts similars, un valor que els models d'emissió de superfície estàndard no expliquen. Les simulacions de l'equip indiquen que reproduir aquest senyal requereix la presència de birefringència del buit: la teoria, proposada el 1936 dins l'electrodinàmica quàntica, sosté que els camps magnètics extrems poden alterar el buit de l'espai i fer que actuï com un prisma que filtra la llum.
Per què importa
Seria la primera observació directa d'un efecte quàntic predit fa nou dècades i impossible de reproduir en cap laboratori terrestre, perquè exigeix camps magnètics milers de milions de vegades més forts que els imans més potents construïts a la Terra. Confirma que els magnetars serveixen com a laboratoris naturals per posar a prova física fonamental i valida la capacitat de l'IXPE de mesurar la polarització de raigs X.
A qui afecta
La comunitat científica dedicada a l'astrofísica i la física fonamental, i les col·laboracions internacionals de la missió IXPE (NASA i Agència Espacial Italiana, amb socis de 12 països).
El límit honest
És un resultat que "podria ser" la primera observació: es basa en simulacions que fan compatible el senyal amb la birefringència del buit, no en una prova tancada. Els mateixos autors indiquen que caldran més observacions d'aquest i d'altres magnetars per confirmar el senyal i descartar altres explicacions.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.