Ciència · Dada verificada
Una eina de la UAB i el CREAF mesura amb precisió de 2 metres l'alçada d'arbres i edificis
LidarTeam ofereix models digitals d'alçada de tot Catalunya amb dades cada 2×2 metres i en accés obert, útils per seguir el creixement dels boscos, els incendis i les dinàmiques urbanes al llarg del temps.
Què ha passat
Un equip de la UAB i del CREAF (grup GRUMETS) ha desenvolupat LidarTeam, un mètode que processa dades massives de vols del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per mesurar l'alçada de vegetació, edificis i altres objectes amb detall de cada 2×2 metres. La recerca s'ha publicat a l'International Journal of Digital Earth. S'han produït tres models digitals d'alçades —dos de tot Catalunya i un de l'àrea metropolitana de Barcelona—, cobrint 65.000 km² i validats amb 5.355 punts en edificis i 4.160 en boscos. Les dades són accessibles amb principis FAIR a través del programari lliure MiraMon.
Per què importa
Per primera vegada una eina ofereix dades de dinàmica vertical completes territorialment i en múltiples períodes, i corregeix errors habituals de mètodes anteriors (pendents pronunciats, vol d'aus) combinant làser amb imatges infraroges i models del terreny. En accés obert, permet relacionar el creixement dels arbres amb el canvi climàtic, rastrejar el volum de fusta dels boscos, fer anàlisis de biodiversitat i millorar els mapes de cobertes del sòl.
A qui afecta
Investigadors en teledetecció, gestors forestals i urbanistes, i el públic general: el programari MiraMon el fan servir unes 200.000 persones en 41 països. Les dades s'apliquen a Catalunya i poden estendre's a altres zones d'Espanya.
El límit honest
L'aprofitament ple per relacionar el creixement dels arbres amb les dinàmiques climàtiques requereix completar el processament d'un tercer vol. L'ús per millorar mapes de cobertes del sòl convencionals encara és una previsió, i el mètode s'ha validat sobretot en el territori català.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
La ciència reconeix el conill ibèric com a espècie pròpia, clau per conservar-lo millor
Un estudi internacional confirma que la península té dues espècies de conill, no una. Distingir el conill ibèric, en declivi, permetrà dissenyar estratègies de conservació específiques i deixar d'amagar la seva situació real.
Descriuen una nova espècie de mono colobo a la selva de la conca del Congo
Un equip internacional ha confirmat, amb anàlisis genètiques, anatòmiques i acústiques, una espècie de mono desconeguda per la ciència a la República Democràtica del Congo, publicada a PLOS One.
La papallona Mnemòsine amaga dues espècies que només es distingeixen per l'olor
Un estudi de l'IBE (CSIC-UPF) demostra que la papallona protegida Mnemòsine són en realitat dues espècies. Reconèixer-ho vol dir que les seves poblacions són més petites del que es creia i orientar millor la conservació.