Ciència · Dada verificada
Una fractura de fa 5.900 anys apunta a una de les proves més antigues d'assistència al part
L'húmer trencat d'un nadó neolític trobat a les Dolomites italianes suggereix que algú va intentar ajudar en un part complicat. És una possible empremta física de cooperació obstètrica en la prehistòria.
Què ha passat
Un estudi publicat aquesta setmana a Journal of Archaeological Science Reports analitza les restes d'un nadó del Neolític final (entre 3932 i 3653 a. C.) trobat al jaciment de Ripari Alti, a la vall de Lamen (Dolomites, Itàlia). L'húmer dret presentava una fractura oblíqua i en espiral produïda quan l'os encara era fresc, amb característiques de lesió perimortem i no de trencament posterior a l'enterrament. Els autors consideren molt probable que es degués a un part complicat en què algú va intentar girar o extreure manualment el nadó, que ja havia arribat al terme de la gestació. També s'hi van identificar alteracions poroses a les tíbies i la mandíbula compatibles amb estrès metabòlic o nutricional.
Per què importa
La troballa aporta una possible empremta material directa d'assistència obstètrica, un gest de cura difícil de documentar arqueològicament perquè els embarassos rarament deixen rastre. Reforça amb evidència física la hipòtesi que el part humà, que sol exigir diverses rotacions del fetus, va ser des de fa mil·lennis una experiència acompanyada i cooperativa, no solitària. Se suma a altres indicis del mateix context, com esquelets amb lesions greus cicatritzades que apunten a cures prolongades dins del grup.
A qui afecta
Investigadors en arqueologia, paleoantropologia i història de la salut reproductiva, i el coneixement públic sobre l'evolució de la cooperació humana.
El límit honest
És una interpretació, no una certesa: els ossos no permeten un diagnòstic definitiu ni identificar quina carència concreta va patir el nadó, i els autors parlen de causa "molt probable", no confirmada. Es tracta d'un cas únic, difícil de generalitzar, i no se sap si dins del grup hi havia una assistència al part especialitzada o reconeguda.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.