Salta al contingut
Última hora
CiènciaUna fractura de fa 5.900 anys apunta a una de les proves més antigues d'assistència al partSalutMesurar el perímetre de cintura afina el risc cardíac que l'IMC deixa escaparSalutUn fàrmac experimental atura l'expansió d'un melanoma agressiu en ratolinsCiènciaEl CSIC simplifica en un sol pas la producció de feromones per substituir pesticidesCiènciaL'iris d'algunes granotes s'enfosqueix quan es deshidraten: un nou biomarcador per vigilar-lesSocietatLes dones ja ocupen el 42% dels consells de l'IBEX 35, per damunt del mínim legal del 40%SalutIdentifiquen com un càncer de fetge agressiu resisteix la quimioteràpia i com debilitar-loCiènciaEstudien per primer cop el microbioma del Guadalquivir per vigilar la salut del riuSocietatLa fam al món baixa per tercer any seguit: 645 milions de persones el 2025, 14 milions menysCiènciaUn model d'IA de la NASA anticipa fins a 12 hores abans les regions actives del Sol

El món que millora, en 3 minuts i en català

Ciència · Dada verificada

Una fractura de fa 5.900 anys apunta a una de les proves més antigues d'assistència al part

L'húmer trencat d'un nadó neolític trobat a les Dolomites italianes suggereix que algú va intentar ajudar en un part complicat. És una possible empremta física de cooperació obstètrica en la prehistòria.

Redacció Acta VivaEl fet: 1 min de lectura
Una fractura de fa 5.900 anys apunta a una de les proves més antigues d'assistència al part
Foto: Freepik
La fitxaEn menys de 3 minuts

Què ha passat

Un estudi publicat aquesta setmana a Journal of Archaeological Science Reports analitza les restes d'un nadó del Neolític final (entre 3932 i 3653 a. C.) trobat al jaciment de Ripari Alti, a la vall de Lamen (Dolomites, Itàlia). L'húmer dret presentava una fractura oblíqua i en espiral produïda quan l'os encara era fresc, amb característiques de lesió perimortem i no de trencament posterior a l'enterrament. Els autors consideren molt probable que es degués a un part complicat en què algú va intentar girar o extreure manualment el nadó, que ja havia arribat al terme de la gestació. També s'hi van identificar alteracions poroses a les tíbies i la mandíbula compatibles amb estrès metabòlic o nutricional.

Per què importa

La troballa aporta una possible empremta material directa d'assistència obstètrica, un gest de cura difícil de documentar arqueològicament perquè els embarassos rarament deixen rastre. Reforça amb evidència física la hipòtesi que el part humà, que sol exigir diverses rotacions del fetus, va ser des de fa mil·lennis una experiència acompanyada i cooperativa, no solitària. Se suma a altres indicis del mateix context, com esquelets amb lesions greus cicatritzades que apunten a cures prolongades dins del grup.

A qui afecta

Investigadors en arqueologia, paleoantropologia i història de la salut reproductiva, i el coneixement públic sobre l'evolució de la cooperació humana.

El límit honest

És una interpretació, no una certesa: els ossos no permeten un diagnòstic definitiu ni identificar quina carència concreta va patir el nadó, i els autors parlen de causa "molt probable", no confirmada. Es tracta d'un cas únic, difícil de generalitzar, i no se sap si dins del grup hi havia una assistència al part especialitzada o reconeguda.

Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)

Publicitat
Fonts

Vols més notícies com aquesta?

Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.

Més de Ciència