Ciència · Dada verificada
Una tomba de Luxor documenta com van canviar els rituals funeraris egipcis durant segles
Un estudi amb participació espanyola ha reconstruït l'ús de la cambra 3 de la tomba TT 209 al llarg de cinc segles, amb 16 mòmies humanes i un gos momificat que revelen una lògica funerària que va evolucionant amb el temps.
Què ha passat
Investigadors de la Universidad de La Laguna, amb participació espanyola, van publicar a Frontiers in Environmental Archaeology l'estudi de la cambra tres de la tomba tebana TT 209, davant de Luxor. Van reconstruir com es va usar i reutilitzar l'espai entre la XXV Dinastia (754-656 aC) i el període ptolemaic (305-30 aC). Hi van documentar 16 individus humans momificats, un gos momificat i un dipòsit alterat amb restes d'almenys quatre persones més, distribuïts en nou dipòsits funeraris. Els primers enterraments, d'alt estatus, tenien taüts, xarxes funeràries, amulets i àmfores fenícies; més tard, cap al període persa, els cossos es van col·locar en qualsevol espai lliure i en disposició vertical (superposició en dos terços dels enterraments). Al període ptolemaic, un gos momificat apareix col·locat directament sobre les mòmies d'un home i una dona, un cas que els autors qualifiquen d'excepcional a Egipte.
Per què importa
La seqüència arqueològica ben datada permet mostrar amb evidència que la reutilització de la tomba no va ser caòtica ni una pèrdua del ritual, sinó que cada nou dipòsit s'adaptava als cossos anteriors: una "memòria funerària". Aporta context sobre com van canviar les pràctiques i el simbolisme funerari egipci al llarg de segles, un coneixement difícil d'obtenir amb registres tan detallats.
A qui afecta
Comunitat d'egiptòlegs i arqueòlegs, i el coneixement públic sobre les pràctiques funeràries de l'antic Egipte.
El límit honest
Els mateixos autors admeten que tenen pocs detalls sobre com es comportaven les persones que entraven a la tomba, quines eren les seves motivacions en cada període i com reconfiguraven l'espai. La funció del gos momificat —vincle afectiu, paper ritual de psicopomp, o totes dues— queda com a hipòtesi oberta.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.