Ciència · Dada verificada
Una tomba de Luxor documenta com van canviar els rituals funeraris egipcis durant segles
Un estudi amb participació espanyola ha reconstruït l'ús de la cambra 3 de la tomba TT 209 al llarg de cinc segles, amb 16 mòmies humanes i un gos momificat que revelen una lògica funerària que va evolucionant amb el temps.

Què ha passat
Investigadors de la Universidad de La Laguna, amb participació espanyola, van publicar a Frontiers in Environmental Archaeology l'estudi de la cambra tres de la tomba tebana TT 209, davant de Luxor. Van reconstruir com es va usar i reutilitzar l'espai entre la XXV Dinastia (754-656 aC) i el període ptolemaic (305-30 aC). Hi van documentar 16 individus humans momificats, un gos momificat i un dipòsit alterat amb restes d'almenys quatre persones més, distribuïts en nou dipòsits funeraris. Els primers enterraments, d'alt estatus, tenien taüts, xarxes funeràries, amulets i àmfores fenícies; més tard, cap al període persa, els cossos es van col·locar en qualsevol espai lliure i en disposició vertical (superposició en dos terços dels enterraments). Al període ptolemaic, un gos momificat apareix col·locat directament sobre les mòmies d'un home i una dona, un cas que els autors qualifiquen d'excepcional a Egipte.
Per què importa
La seqüència arqueològica ben datada permet mostrar amb evidència que la reutilització de la tomba no va ser caòtica ni una pèrdua del ritual, sinó que cada nou dipòsit s'adaptava als cossos anteriors: una "memòria funerària". Aporta context sobre com van canviar les pràctiques i el simbolisme funerari egipci al llarg de segles, un coneixement difícil d'obtenir amb registres tan detallats.
A qui afecta
Comunitat d'egiptòlegs i arqueòlegs, i el coneixement públic sobre les pràctiques funeràries de l'antic Egipte.
El límit honest
Els mateixos autors admeten que tenen pocs detalls sobre com es comportaven les persones que entraven a la tomba, quines eren les seves motivacions en cada període i com reconfiguraven l'espai. La funció del gos momificat —vincle afectiu, paper ritual de psicopomp, o totes dues— queda com a hipòtesi oberta.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Un mètode calcula l'edat dels amfibis per la mida i millora el seguiment de les poblacions
A partir de 17 anys de seguiment de 10 espècies a Madrid, un equip del CSIC ha validat un sistema per estimar l'edat dels amfibis segons la mida corporal. Ajuda a detectar l'envelliment i el risc de col·lapse de les poblacions.
Un estudi genòmic reescriu la història del koala i afina les eines per conservar-lo
Analitzant 475 genomes, un equip d'Austràlia i els EUA ha calculat per primera vegada la taxa de mutació del koala. El declivi va començar fa 100.000 anys per canvis climàtics, abans de l'arribada humana. Serveix per anticipar riscos genètics actuals.
Un mètode òptic mesura la pinzellada de Van Gogh i detecta falsificacions sense tocar el quadre
Un microscopi òptic 3D converteix la superfície d'una pintura en un mapa de rugositat que actua com a empremta de l'artista. En proves amb obres de Van Gogh va distingir autèntiques de falsificacions conegudes sense danyar la tela.


