Salta al contingut
Última hora
SalutEl part programat a partir de la setmana 34 redueix a la meitat les complicacions greus en embarassos amb hipertensióCiènciaUn mètode calcula l'edat dels amfibis per la mida i millora el seguiment de les poblacionsCiènciaUn estudi genòmic reescriu la història del koala i afina les eines per conservar-loCiènciaUn mètode òptic mesura la pinzellada de Van Gogh i detecta falsificacions sense tocar el quadreCiènciaEl cervell bilingüe usa un únic "motor gramatical" per a totes les llengües, segons un estudiCiènciaLa IA i la computació quàntica escurcen el disseny de nous materials en dos estudis publicatsCiènciaUna molècula sintètica pausa la fotosíntesi i converteix les plantes en magatzems de nutrientsSalutEls càncers lligats al tabac baixen entre els joves a Espanya: fins a un 9% anualCiènciaAstrònoms i tres missions lunars prediuen amb precisió on va impactar un coet a la LlunaCiènciaUna tomba de Luxor documenta com van canviar els rituals funeraris egipcis durant segles

El món que millora, en 3 minuts i en català

Ciència · Dada verificada

Una tomba de Luxor documenta com van canviar els rituals funeraris egipcis durant segles

Un estudi amb participació espanyola ha reconstruït l'ús de la cambra 3 de la tomba TT 209 al llarg de cinc segles, amb 16 mòmies humanes i un gos momificat que revelen una lògica funerària que va evolucionant amb el temps.

Redacció Acta VivaEl fet: 2 min de lectura
Una tomba de Luxor documenta com van canviar els rituals funeraris egipcis durant segles
Foto: Freepik
La fitxaEn menys de 3 minuts

Què ha passat

Investigadors de la Universidad de La Laguna, amb participació espanyola, van publicar a Frontiers in Environmental Archaeology l'estudi de la cambra tres de la tomba tebana TT 209, davant de Luxor. Van reconstruir com es va usar i reutilitzar l'espai entre la XXV Dinastia (754-656 aC) i el període ptolemaic (305-30 aC). Hi van documentar 16 individus humans momificats, un gos momificat i un dipòsit alterat amb restes d'almenys quatre persones més, distribuïts en nou dipòsits funeraris. Els primers enterraments, d'alt estatus, tenien taüts, xarxes funeràries, amulets i àmfores fenícies; més tard, cap al període persa, els cossos es van col·locar en qualsevol espai lliure i en disposició vertical (superposició en dos terços dels enterraments). Al període ptolemaic, un gos momificat apareix col·locat directament sobre les mòmies d'un home i una dona, un cas que els autors qualifiquen d'excepcional a Egipte.

Per què importa

La seqüència arqueològica ben datada permet mostrar amb evidència que la reutilització de la tomba no va ser caòtica ni una pèrdua del ritual, sinó que cada nou dipòsit s'adaptava als cossos anteriors: una "memòria funerària". Aporta context sobre com van canviar les pràctiques i el simbolisme funerari egipci al llarg de segles, un coneixement difícil d'obtenir amb registres tan detallats.

A qui afecta

Comunitat d'egiptòlegs i arqueòlegs, i el coneixement públic sobre les pràctiques funeràries de l'antic Egipte.

El límit honest

Els mateixos autors admeten que tenen pocs detalls sobre com es comportaven les persones que entraven a la tomba, quines eren les seves motivacions en cada període i com reconfiguraven l'espai. La funció del gos momificat —vincle afectiu, paper ritual de psicopomp, o totes dues— queda com a hipòtesi oberta.

Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)

Publicitat
Fonts

Vols més notícies com aquesta?

Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.

Més de Ciència