Innovació · Dada verificada
Un conill robòtic reconeix per la veu la gent gran amb deteriorament cognitiu
La UC3M ha creat Mía, un robot de companyia que identifica cada usuari només amb el micròfon, sense càmeres ni configuració prèvia. Es prova en centres de dia de Madrid per personalitzar l'estimulació afectiva de persones grans.
Què ha passat
El grup de robòtica social del Robotics Lab de la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M) ha desenvolupat una metodologia basada en intel·ligència artificial que permet a un robot de companyia amb forma de conill, anomenat Mía, reconèixer per la veu les persones amb qui interactua. El sistema, publicat a la revista Applied Sciences, funciona íntegrament al dispositiu: només utilitza el micròfon del robot, prescindeix de càmeres i genera un perfil de veu automàticament la primera vegada que sent parlar l'usuari, sense fase de configuració. Si detecta una veu desconeguda, crea un perfil nou. El prototip s'avalua en centres de dia de l'Ajuntament de Madrid per a l'estimulació afectiva de persones grans amb deteriorament cognitiu, i en les proves va assolir un percentatge alt d'encert identificant usuaris ja registrats.
Per què importa
El reconeixement per veu local protegeix la privadesa —les empremtes vocals no surten del dispositiu— i evita els requisits de càlcul de les càmeres, cosa que fa la tecnologia més accessible. Segons l'equip, en les proves pilot el robot va millorar l'estat anímic dels usuaris i va actuar com a catalitzador social: trenca l'aïllament, mitiga la soledat no desitjada i fomenta que les persones grans interactuïn més entre elles. La personalització permet adaptar el comportament del robot a cada persona, per exemple activant mecanismes per calmar qui tendeix a estar més intranquil.
A qui afecta
Persones grans amb deteriorament cognitiu ateses en centres de dia, com els de l'Ajuntament de Madrid on es prova el prototip, i el sector de la robòtica assistencial i de companyia.
El límit honest
Mía continua en fase de prototip: hi ha diverses unitats en funcionament i el desenvolupament segueix en entorns clínics reals. Les fonts parlen d'un "percentatge alt d'encert" sense donar la xifra exacta, i encara no s'ha portat al mercat: l'equip busca aliances amb empreses per fer-ho. Els beneficis anímics i socials provenen de proves pilot, no d'un assaig clínic ampli.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Un nanomaterial refreda superfícies fins a 12,9 °C sota el sol sense gastar electricitat
Investigadors del CSIC han creat un recobriment de polímer PVDF que dissipa calor cap a l'espai sense consum energètic. En proves d'estiu a Madrid va rebaixar la temperatura fins a 12,9 °C respecte a una superfície sense tractar.
La NASA lliura un receptor de navegació de mida de sabata per guiar missions a la Lluna amb GPS terrestre
El NavCube3-mini, de 1,6 kg i menys de 20 watts, usarà senyals de GPS i Galileo a distància lunar per posicionar naus. És un pas cap a la xarxa de comunicació i navegació per a futures missions al pol sud lunar.
La NASA obre el seu primer gran túnel de vent en 40 anys per provar avions i naus
La nova instal·lació de Langley duplica la velocitat de prova (188 km/h) i amplia la cambra a 6 metres de diàmetre, cosa que millora la precisió de les dades per dissenyar avions, drons i càpsules de reentrada més segurs.