Innovació · Dada verificada
Un nanomaterial refreda superfícies fins a 12,9 °C sota el sol sense gastar electricitat
Investigadors del CSIC han creat un recobriment de polímer PVDF que dissipa calor cap a l'espai sense consum energètic. En proves d'estiu a Madrid va rebaixar la temperatura fins a 12,9 °C respecte a una superfície sense tractar.

Què ha passat
El grup FINDER de l'Institut de Micro i Nanotecnologia (IMN-CNM, CSIC) ha desenvolupat un nanomaterial de fluorur de polivinilidè (PVDF) capaç de refredar superfícies sota radiació solar sense consumir electricitat, segons un estudi publicat a la revista Nanophotonics. El material aprofita la refrigeració radiativa passiva diürna: reflecteix la radiació solar i emet calor en l'infraroig a través de la finestra de transparència atmosfèrica (8-13 micròmetres). Es fabrica infiltrant el polímer en motlles nanoporosos d'alúmina anoditzada (3D-AAO) per controlar-ne la geometria interna, i s'hi aplica un tractament amb radiació ultraviolada que augmenta la reflectància. En assajos a l'aire lliure durant l'estiu de 2025 a la teulada del centre a Tres Cantos (Madrid), en dies càlids, secs i amb alta radiació, el material va reduir la temperatura fins a 12,9 °C respecte a una mostra de referència sense recobriment.
Per què importa
La refrigeració ja representa prop del 20% del consum mundial d'electricitat i la demanda continua creixent. Un recobriment passiu que refreda sense consum energètic podria reduir la necessitat d'aire condicionat en cobertes, façanes, vehicles o dispositius electrònics, amb l'estalvi d'energia i emissions associat. Els autors destaquen que el mètode de fabricació és escalable i relativament econòmic perquè s'adapta a processos industrials.
A qui afecta
Sectors de la construcció, l'electrònica i l'automoció, i a mitjà termini usuaris que depenen de sistemes de refrigeració en climes càlids.
El límit honest
La tecnologia encara està en fase de desenvolupament. Els 12,9 °C es van assolir en les condicions més favorables (dies càlids, secs i amb radiació elevada), no de manera generalitzada, i no hi ha encara aplicacions comercials ni dades de rendiment a llarga escala o en entorns reals diversos.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
La NASA premia una tècnica que converteix les escombraries en pols per imprimir peces en 3D
Un equip universitari guanya la fase final del repte LunaRecycle de la NASA amb un sistema que tritura residus mixtos —teixits, plàstics, escumes i metalls— i els transforma en material per a impressió 3D i injecció, amb usos possibles també a la Terra.
Un robot amb IA guanya jugadors experts de tennis de taula i iguala els reflexos humans
El sistema Ace, de Sony AI, va guanyar tres de cinc partits contra jugadors d'elit amb una taxa de devolució superior al 75%. És la primera prova que un agent físic d'IA percep i actua amb precisió en temps real.
La NASA amplia la seva xarxa d'espai profund amb una nova antena de 34 metres a Goldstone
La nova antena DSS-23 va entrar en operació el 3 d'agost i ja es comunica amb desenes de sondes com Voyager 1 i Juno, reforçant la comunicació amb més de 40 naus repartides pel sistema solar.


