Salta al contingut
Última hora
PlanetaUn acord amb el poble huaulu salva la cacatua de les Moluques sense deixar el seu ritu sagratCiènciaUn superordinador prediu la corona solar de l'eclipsi del 12 d'agost per estudiar-ne l'escalfamentCiènciaLes glaciacions van modelar la diversitat d'amebes a la península ibèrica, segons un estudi del CSICCiènciaUn estudi del CSIC situa l'origen dels crustacis peneids al Pacífic fa 125 milions d'anysCiènciaCompleten el genoma del tit157 comú, un model clau per investigar l'alzheimerCiènciaLa missió PREFIRE de la NASA ja té dos anys de dades de la calor invisible que escapa dels polsSalutLa Xina aprova NEO, el primer implant cerebral invasiu que passa de l'experiment a tractament mèdicCiènciaEl James Webb explica com un planeta gegant va sobreviure a la mort de la seva estrellaCiènciaUn nou mètode desxifra el 5-10% del genoma de la tuberculosi que abans quedava a ceguesCiènciaUn visor web oficial i gratuït ajuda a trobar el millor lloc per veure l'eclipsi del 12 d'agost

El món que millora, en 3 minuts i en català

Salut · Dada verificada

La Xina aprova NEO, el primer implant cerebral invasiu que passa de l'experiment a tractament mèdic

El regulador xinès ha autoritzat NEO com a dispositiu mèdic per a persones amb tetraplegia per lesió medul·lar cervical. És la primera interfície cervell-ordinador invasiva que deixa el laboratori i entra a la pràctica clínica.

Redacció Acta VivaEl fet: 2 min de lectura
La Xina aprova NEO, el primer implant cerebral invasiu que passa de l'experiment a tractament mèdic
Foto: Freepik
La fitxaEn menys de 3 minuts

Què ha passat

L'organisme regulador xinès ha autoritzat NEO, una interfície cervell-ordinador (BCI) desenvolupada per l'empresa Neuracle Technology amb la Universitat de Tsinghua (Pequín), com a tractament per a persones amb tetraplegia secundària a lesió medul·lar cervical que compleixin criteris clínics. A diferència de sistemes com Neuralink, NEO no penetra el teixit cerebral: registra l'activitat cortical des de la superfície de la duramàter, amb una operació d'aproximadament una hora i mitja. El cas documentat és el de Dong Hui, de 39 anys, paralitzat del coll cap avall des d'un accident feia sis anys; després de la cirurgia i onze mesos de rehabilitació amb un guant robòtic, va tornar a agafar un bolígraf i escriure el seu nom. La informació ha estat recollida per Reuters i MIT Technology Review.

Per què importa

És la primera vegada que una BCI invasiva passa de ser un experiment de laboratori a un dispositiu mèdic comercial aprovat, el mateix camí que van fer els marcapassos, els implants coclears o l'estimulació cerebral profunda. L'enfocament menys invasiu redueix riscos quirúrgics com l'hemorràgia o la cicatrització del teixit, i obre la porta a rehabilitar funcions de la mà en persones amb lesió medul·lar.

A qui afecta

Persones amb tetraplegia per lesió medul·lar cervical que compleixin criteris clínics específics, inicialment dins del sistema sanitari xinès.

El límit honest

L'aprovació és de moment només a la Xina i per a un perfil de pacient concret; falta demostrar l'eficàcia i la seguretat a escala i a llarg termini, més enllà de casos individuals. Queden obertes qüestions clau sobre propietat i protecció de les dades cerebrals, responsabilitat si l'algorisme interpreta malament una intenció, i accés equitatiu a una tecnologia cara que podria eixamplar les desigualtats en salut.

Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)

Publicitat
Fonts

Vols més notícies com aquesta?

Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.

Més de Salut