Salta al contingut
Última hora
CiènciaMés de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins araCiènciaDescobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferentsCiènciaUn estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitatSalutUn ronyó de porc manté un pacient 271 dies sense diàlisi fins a rebre un òrgan humàEducacióL'ONU aprova per 164 vots a 1 promoure mapes que reflecteixin la mida real d'ÀfricaCiènciaL'ADN amagat en manuscrits medievals reconstrueix 3.500 anys d'història d'un virus del bestiarSalutLa psilocibina evita en ratolins la neuropatia de la quimioteràpia sense restar-li eficàciaCiènciaEl cervell fa servir les mateixes neurones per veure i per imaginar, segons un estudi a ScienceSalutLa semaglutida protegeix el fetge de manera directa, sense dependre de la pèrdua de pesCiènciaUn projecte ciutadà a Suïssa mesura la salut del sòl enterrant 2.000 peces de roba interior de cotó

El món que millora, en 3 minuts i en català

Salut · Dada verificada

La Xina aprova NEO, el primer implant cerebral invasiu que passa de l'experiment a tractament mèdic

El regulador xinès ha autoritzat NEO com a dispositiu mèdic per a persones amb tetraplegia per lesió medul·lar cervical. És la primera interfície cervell-ordinador invasiva que deixa el laboratori i entra a la pràctica clínica.

Redacció Acta VivaEl fet: 2 min de lectura
La Xina aprova NEO, el primer implant cerebral invasiu que passa de l'experiment a tractament mèdic
Foto: Freepik
La fitxaEn menys de 3 minuts

Què ha passat

L'organisme regulador xinès ha autoritzat NEO, una interfície cervell-ordinador (BCI) desenvolupada per l'empresa Neuracle Technology amb la Universitat de Tsinghua (Pequín), com a tractament per a persones amb tetraplegia secundària a lesió medul·lar cervical que compleixin criteris clínics. A diferència de sistemes com Neuralink, NEO no penetra el teixit cerebral: registra l'activitat cortical des de la superfície de la duramàter, amb una operació d'aproximadament una hora i mitja. El cas documentat és el de Dong Hui, de 39 anys, paralitzat del coll cap avall des d'un accident feia sis anys; després de la cirurgia i onze mesos de rehabilitació amb un guant robòtic, va tornar a agafar un bolígraf i escriure el seu nom. La informació ha estat recollida per Reuters i MIT Technology Review.

Per què importa

És la primera vegada que una BCI invasiva passa de ser un experiment de laboratori a un dispositiu mèdic comercial aprovat, el mateix camí que van fer els marcapassos, els implants coclears o l'estimulació cerebral profunda. L'enfocament menys invasiu redueix riscos quirúrgics com l'hemorràgia o la cicatrització del teixit, i obre la porta a rehabilitar funcions de la mà en persones amb lesió medul·lar.

A qui afecta

Persones amb tetraplegia per lesió medul·lar cervical que compleixin criteris clínics específics, inicialment dins del sistema sanitari xinès.

El límit honest

L'aprovació és de moment només a la Xina i per a un perfil de pacient concret; falta demostrar l'eficàcia i la seguretat a escala i a llarg termini, més enllà de casos individuals. Queden obertes qüestions clau sobre propietat i protecció de les dades cerebrals, responsabilitat si l'algorisme interpreta malament una intenció, i accés equitatiu a una tecnologia cara que podria eixamplar les desigualtats en salut.

Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)

Publicitat
Fonts

Vols més notícies com aquesta?

Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.

Més de Salut