Salut · Dada verificada
Una tècnica amb IA redueix un 90% el temps de certes ressonàncies magnètiques cerebrals
Un mètode desenvolupat a Alacant permet obtenir la mateixa informació avançada del cervell amb només un 10% de les dades, passant d'uns 40 minuts a menys de 10, mantenint una precisió alta.
Què ha passat
Dos investigadors de l'Institut de Neurociències (centre mixt del CSIC i la Universitat Miguel Hernández d'Elx) han desenvolupat una estratègia basada en intel·ligència artificial i simulacions computacionals per obtenir informació detallada del cervell amb menys dades de les habituals. El treball, publicat a la revista Communications Medicine, redueix fins a un 90% el temps necessari per a certes ressonàncies avançades: de 30-60 minuts a menys de 10 (uns 8), mantenint una precisió alta. En lloc d'entrenar els models amb dades reals de pacients, l'equip fa servir un model basat en la física de la difusió del teixit cerebral per generar simulacions realistes amb què entrenar les xarxes neuronals.
Per què importa
Escurçar el temps d'adquisició permetria atendre més pacients en el mateix temps i alleujar llistes d'espera, a més d'incorporar tècniques de ressonància més avançades amb més informació clínica. En entrenar amb simulacions i no amb dades de pacients, s'esquiven problemes de privadesa i biaixos dels conjunts clínics tradicionals, i es poden reanalitzar ressonàncies antigues per extreure'n nova informació.
A qui afecta
Pacients que necessiten neuroimatge avançada i hospitals amb llistes d'espera; potencialment, el diagnòstic precoç de malalties neurodegeneratives com l'alzheimer.
El límit honest
És un avanç metodològic validat amb simulacions i publicat, però no una tècnica ja implantada a la clínica: falta la validació en entorns hospitalaris reals i amb un nombre ampli de pacients abans d'un ús rutinari. Els beneficis en el diagnòstic de patologies degeneratives es plantegen com a possibilitat, no com a resultat comprovat.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
El major estudi genètic de la fibromiàlgia situa l'origen al sistema nerviós i troba 26 regions de risc
Un estudi amb dades de més de 2,5 milions de persones identifica 26 regions del genoma lligades a la fibromiàlgia i apunta a un origen neurològic, no autoimmune. Aporta evidència a una malaltia qüestionada durant dècades.
Identifiquen 120 marques epigenètiques que anticipen el risc metabòlic en infants amb obesitat
Un estudi liderat pel CIBER associa 120 regions epigenètiques del ADN a com evoluciona la resistència a la insulina durant la pubertat. L'objectiu: detectar aviat quins menors tenen més risc de diabetis tipus 2 i malaltia cardiovascular.
Mesurar el perímetre de cintura afina el risc cardíac que l'IMC deixa escapar
Un estudi amb més de 260.000 persones seguides 20 anys mostra que la cintura i la relació cintura-maluc detecten risc cardiovascular en gent amb pes "normal" segons l'IMC. Una mesura senzilla amb una cinta mètrica.