Ciència · Dada verificada
El cervell bilingüe usa un únic "motor gramatical" per a totes les llengües, segons un estudi
Un estudi de la Universitat de Nova York amb magnetoencefalografia mostra que el cervell aplica la mateixa xarxa neuronal per a la gramàtica de l'anglès i el castellà, i fins i tot per a paraules inventades.
Què ha passat
Un equip de la Universitat de Nova York, liderat per Esti Blanco-Elorrieta i Xuanyi Jessica Chen, va registrar amb magnetoencefalografia l'activitat cerebral mil·lisegon a mil·lisegon de parlants bilingües d'anglès i castellà mentre transformaven paraules a formes gramaticalment correctes (per exemple, passar de 'barco'/'boat' al plural). Els resultats, publicats al Journal of Neuroscience, mostren que el cervell fa servir un mecanisme neuronal comú per a la gramàtica en tots dos idiomes, fins i tot amb paraules diferents en so o estructura i amb pseudoparaules inventades.
Per què importa
Aporta algunes de les evidències neuronals més clares fins ara que els processos gramaticals es comparteixen entre idiomes en persones bilingües. Suggereix que el cervell organitza el llenguatge al voltant d'operacions gramaticals abstractes reutilitzables, cosa que ofereix una nova base per entendre com aprenem noves llengües.
A qui afecta
Persones bilingües i investigadors de la neurociència del llenguatge i de l'aprenentatge d'idiomes.
El límit honest
L'estudi es limita a l'anglès i el castellà, dues llengües amb estructures similars; la mateixa autora reconeix que cal provar la hipòtesi en parells més distants com anglès-mandarí o anglès-àrab. A més, els participants eren bilingües molt competents, de manera que no es pot determinar quan sorgeix aquesta organització neuronal compartida durant l'aprenentatge.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.