Ciència · Dada verificada
El cervell bilingüe usa un únic "motor gramatical" per a totes les llengües, segons un estudi
Un estudi de la Universitat de Nova York amb magnetoencefalografia mostra que el cervell aplica la mateixa xarxa neuronal per a la gramàtica de l'anglès i el castellà, i fins i tot per a paraules inventades.
Què ha passat
Un equip de la Universitat de Nova York, liderat per Esti Blanco-Elorrieta i Xuanyi Jessica Chen, va registrar amb magnetoencefalografia l'activitat cerebral mil·lisegon a mil·lisegon de parlants bilingües d'anglès i castellà mentre transformaven paraules a formes gramaticalment correctes (per exemple, passar de 'barco'/'boat' al plural). Els resultats, publicats al Journal of Neuroscience, mostren que el cervell fa servir un mecanisme neuronal comú per a la gramàtica en tots dos idiomes, fins i tot amb paraules diferents en so o estructura i amb pseudoparaules inventades.
Per què importa
Aporta algunes de les evidències neuronals més clares fins ara que els processos gramaticals es comparteixen entre idiomes en persones bilingües. Suggereix que el cervell organitza el llenguatge al voltant d'operacions gramaticals abstractes reutilitzables, cosa que ofereix una nova base per entendre com aprenem noves llengües.
A qui afecta
Persones bilingües i investigadors de la neurociència del llenguatge i de l'aprenentatge d'idiomes.
El límit honest
L'estudi es limita a l'anglès i el castellà, dues llengües amb estructures similars; la mateixa autora reconeix que cal provar la hipòtesi en parells més distants com anglès-mandarí o anglès-àrab. A més, els participants eren bilingües molt competents, de manera que no es pot determinar quan sorgeix aquesta organització neuronal compartida durant l'aprenentatge.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Un mètode calcula l'edat dels amfibis per la mida i millora el seguiment de les poblacions
A partir de 17 anys de seguiment de 10 espècies a Madrid, un equip del CSIC ha validat un sistema per estimar l'edat dels amfibis segons la mida corporal. Ajuda a detectar l'envelliment i el risc de col·lapse de les poblacions.
Un estudi genòmic reescriu la història del koala i afina les eines per conservar-lo
Analitzant 475 genomes, un equip d'Austràlia i els EUA ha calculat per primera vegada la taxa de mutació del koala. El declivi va començar fa 100.000 anys per canvis climàtics, abans de l'arribada humana. Serveix per anticipar riscos genètics actuals.
Un mètode òptic mesura la pinzellada de Van Gogh i detecta falsificacions sense tocar el quadre
Un microscopi òptic 3D converteix la superfície d'una pintura en un mapa de rugositat que actua com a empremta de l'artista. En proves amb obres de Van Gogh va distingir autèntiques de falsificacions conegudes sense danyar la tela.