Ciència · Dada verificada
Identifiquen en ratolins el circuit cerebral que lliga la soledat amb més consum d'alcohol
Un estudi publicat a Nature Neuroscience descriu per primera vegada una via cerebral que, en aïllament, augmenta el consum d'alcohol en mascles i el redueix en femelles. És una diana biològica per estudiar l'addicció associada a la soledat.
Què ha passat
Un equip dirigit per la Universitat Northwestern i l'Institut Salk (EUA) va publicar el 2026 a Nature Neuroscience un estudi que identifica una via cerebral —de l'amígdala basolateral a l'escorça prefrontal medial— que es torna hiperactiva durant l'aïllament. Van aïllar ratolins adults en gàbies individuals i, durant dues setmanes amb accés diari a aigua o a una solució d'alcohol al 15%, els mascles van augmentar el consum i les femelles el van reduir. Amb microscopis en miniatura van registrar l'activitat neuronal i, amb optogenètica, van activar el circuit en mascles no aïllats (que van beure com si haguessin estat sols) i el van silenciar en mascles aïllats (que van beure menys).
Per què importa
La soledat és un factor de risc de salut pública creixent, vinculat a l'abús de substàncies. És el primer treball que assenyala un circuit cerebral concret que explicaria com l'aïllament pot elevar el consum d'alcohol, cosa que ofereix una diana biològica més precisa per entendre i, eventualment, tractar aquesta relació. També aporta evidència d'estratègies neuronals diferents entre sexes, útil per estudiar les diferències de gènere en trastorns neuropsiquiàtrics.
A qui afecta
Comunitat investigadora en neurociència i addiccions; a llarg termini, persones amb consum d'alcohol relacionat amb l'aïllament social.
El límit honest
És un estudi en ratolins, no en humans: encara no se sap com s'extrapola a persones. Els autors reconeixen que no poden precisar per què l'aïllament augmenta el consum en mascles i el redueix en femelles, ni el paper de les hormones. Falta esbrinar què manté la via hiperactiva i com hi contribueixen altres regions cerebrals. No hi ha cap tractament derivat.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.