Ciència · Dada verificada
Un estudi a 'Science' situa els sucres de la fruita i la mel com a clau en l'evolució del cervell humà
No només la carn va alimentar el gran cervell humà. Un model de 4 milions d'anys de dieta calcula que els sucres de fruita i mel van aportar entre el 20% i el 35% de l'energia i van sostenir el creixement cerebral i la reproducció.
Què ha passat
Un estudi publicat a Science i dirigit per Jennie Brand-Miller (Universitat de Sydney) reconstrueix quatre milions d'anys de dieta humana combinant metabolisme, dentició fòssil, isòtops estables, genètica i dades de primats i grups caçadors-recol·lectors actuals. El model analitza sis etapes, des dels ximpanzés fins a l'Homo sapiens. Segons les estimacions, els primers homínids van poder obtenir més del 65% de l'energia dels sucres de fruites i altres aliments dolços; amb l'augment del consum animal i l'aparició de la cuina, la proporció va baixar però va seguir aportant entre el 20% i el 35% de l'energia. El cervell, menys del 2% del pes corporal, consumeix prop del 20% del metabolisme basal, i la demanda total s'estima entre 150 i 200 grams diaris de glucosa en adults i entre 200 i 250 grams en embaràs o lactància.
Per què importa
Amplia el relat clàssic que atribuïa el gran cervell humà sobretot a la carn i les proteïnes animals. Aporta evidència que els carbohidrats i la glucosa van tenir un paper complementari i decisiu, especialment en l'embaràs i la lactància, dues etapes sovint absents de les reconstruccions de la dieta prehistòrica. És un marc més complet per entendre les necessitats energètiques humanes.
A qui afecta
Comunitat científica en evolució humana, paleoantropologia i nutrició; també informa el debat públic sobre el paper dels carbohidrats en la dieta.
El límit honest
És una hipòtesi construïda a partir de la suma de diverses evidències i d'un model, no d'una prova directa única; les proporcions de la dieta prehistòrica són estimacions. L'estudi no defensa el consum de sucres afegits actuals, sinó fonts com fruita madura i mel en el context evolutiu.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.