Salta al contingut
Última hora
CiènciaMés de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins araCiènciaDescobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferentsCiènciaUn estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitatSalutUn ronyó de porc manté un pacient 271 dies sense diàlisi fins a rebre un òrgan humàEducacióL'ONU aprova per 164 vots a 1 promoure mapes que reflecteixin la mida real d'ÀfricaCiènciaL'ADN amagat en manuscrits medievals reconstrueix 3.500 anys d'història d'un virus del bestiarSalutLa psilocibina evita en ratolins la neuropatia de la quimioteràpia sense restar-li eficàciaCiènciaEl cervell fa servir les mateixes neurones per veure i per imaginar, segons un estudi a ScienceSalutLa semaglutida protegeix el fetge de manera directa, sense dependre de la pèrdua de pesCiènciaUn projecte ciutadà a Suïssa mesura la salut del sòl enterrant 2.000 peces de roba interior de cotó

El món que millora, en 3 minuts i en català

Educació · Dada verificada

Un estudi amb 1.360 alumnes conclou que petits incentius tanquen la bretxa d'esforç per origen social

Els alumnes de famílies amb menys recursos s'esforcen una mica menys quan no hi ha recompensa, però amb petits incentius iguala pràcticament la resta. La disposició a esforçar-se depèn del context, no només de la voluntat.

Redacció Acta VivaEl fet: 1 min de lectura
Un estudi amb 1.360 alumnes conclou que petits incentius tanquen la bretxa d'esforç per origen social
Foto: Freepik
La fitxaEn menys de 3 minuts

Què ha passat

Un estudi amb 1.360 alumnes de cinquè de primària de Madrid i Berlín, repartits en 60 classes de 32 centres, va mesurar l'esforç amb exercicis senzills però exigents en constància, atenció i autocontrol, per no confondre esforç amb habilitat. Cada tasca es va fer en tres escenaris: sense recompensa, amb petits obsequis i en competició amb reconeixement simbòlic. Sense recompensa, l'alumnat d'origen socioeconòmic més desfavorit (mesurat pel nivell d'estudis dels pares) sumava menys punts. En introduir petits incentius, el seu esforç augmentava fins a pràcticament igualar el de la resta.

Per què importa

Aporta evidència empírica sobre una qüestió amb poques dades fiables fins ara: l'esforç no depèn només de la voluntat individual, sinó del context material en què creix cada infant. Mostra que la bretxa inicial no és fixa i que amb intervencions econòmicament modestes es pot reduir, un precedent útil per dissenyar avaluacions escolars més equitatives que reconeguin el progrés i la constància, no només les millors notes.

A qui afecta

Alumnat de primària d'entorns socioeconòmics desfavorits i el professorat i sistemes educatius que dissenyen criteris d'avaluació.

El límit honest

L'estudi mesura l'esforç en tasques experimentals, no el rendiment acadèmic real a llarg termini, i se centra en alumnat de cinquè de primària de dues ciutats concretes. No demostra que els incentius mantinguin l'efecte de manera sostinguda ni com traslladar-los a l'aula sense generar dependència de la recompensa. La bretxa sense incentius és petita però significativa.

Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)

Publicitat
Fonts

Vols més notícies com aquesta?

Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.

Més de Educació