Salta al contingut
Última hora
CiènciaUn algoritme d'IA detecta un forat negre devorant una estrella lluny del centre d'una galàxiaPlanetaEl Sudan del Sud activa el seu primer pla anticipatiu contra la sequera per protegir 65.000 personesSalutL'OMS certifica Timor Oriental lliure de malària: de 223.000 casos a zeroInnovacióUn conill robòtic reconeix per la veu la gent gran amb deteriorament cognitiuPlanetaEl primer mapa mundial de la xarxa de fongs del subsòl obre la porta a protegir un aliat del climaCiènciaUn estudi mostra que els bacteris evolucionen pel camí més fàcil, no pel més eficaç davant els antibiòticsCiènciaEl telescopi Webb obté l'evidència més sòlida fins ara de les «estrelles amb forat negre»CiènciaUn fòssil de 236 milions d'anys avança l'origen del naixement de cries vives en els mamífersCiènciaLa missió PUNCH de la NASA encerta l'arribada d'una tempesta solar amb un marge de 30 minutsCiènciaTroben a Ruidera un fòssil cranial humà de fa 200.000 anys, el primer del jaciment

El món que millora, en 3 minuts i en català

Planeta · Dada verificada

El primer mapa mundial de la xarxa de fongs del subsòl obre la porta a protegir un aliat del clima

Un equip internacional ha cartografiat per primer cop les xarxes de fongs micorízics del planeta, publicat a Science. Aquests entramats fixen uns 1.000 milions de tones de carboni l'any i ara es podran identificar per protegir-los.

Redacció Acta VivaEl fet: 2 min de lectura
El primer mapa mundial de la xarxa de fongs del subsòl obre la porta a protegir un aliat del clima
Foto: Freepik
La fitxaEn menys de 3 minuts

Què ha passat

Un equip científic internacional liderat per la Society for the Protection of Underground Networks (SPUN) ha elaborat els primers mapes mundials que estimen la distribució i la massa de les xarxes de fongs micorízics arbusculars, associats a més del 70% de les plantes terrestres. El treball, publicat a Science al juny de 2026, va recopilar dades de més de 16.000 mostres de sòl de tot el planeta i va aplicar models d'aprenentatge automàtic, calibrats amb imatges robòtiques de més de 300.000 hifes cultivades al laboratori. Estimen una longitud total d'unes 110.000 bilions de quilòmetres i una massa de prop de 300 megatones de carboni.

Per què importa

Aquestes xarxes fixen anualment uns 1.000 milions de tones de carboni al sòl (al voltant de l'11% de les emissions actuals de CO₂) i sostenen la vida vegetal. Fins ara no s'havien cartografiat a escala global: el mapa, obert i interactiu, permet saber on són més denses per orientar-ne la protecció. És un precedent per gestionar un component del sòl clau per a la fertilitat agrícola i la regulació del clima.

A qui afecta

Investigadors en ecologia i clima, gestors de sòls i agricultura, i regions amb pastius d'alta densitat com els Everglades de Florida, l'altiplà tibetà o les praderies del Sudan del Sud.

El límit honest

Les xifres són estimacions basades en models i mostres extrapolades a ecosistemes no mostrejats, no un cens directe. A més, el mapa no atura les amenaces: els pastius, que concentren el 40% d'aquesta biomassa, es converteixen en terres de cultiu quatre vegades més ràpid que els boscos, i l'agricultura intensiva s'associa a densitats de xarxa fins a un 50% menors.

Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)

Publicitat
Fonts

Vols més notícies com aquesta?

Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.

Més de Planeta