Planeta · Dada verificada
El primer mapa mundial de la xarxa de fongs del subsòl obre la porta a protegir un aliat del clima
Un equip internacional ha cartografiat per primer cop les xarxes de fongs micorízics del planeta, publicat a Science. Aquests entramats fixen uns 1.000 milions de tones de carboni l'any i ara es podran identificar per protegir-los.
Què ha passat
Un equip científic internacional liderat per la Society for the Protection of Underground Networks (SPUN) ha elaborat els primers mapes mundials que estimen la distribució i la massa de les xarxes de fongs micorízics arbusculars, associats a més del 70% de les plantes terrestres. El treball, publicat a Science al juny de 2026, va recopilar dades de més de 16.000 mostres de sòl de tot el planeta i va aplicar models d'aprenentatge automàtic, calibrats amb imatges robòtiques de més de 300.000 hifes cultivades al laboratori. Estimen una longitud total d'unes 110.000 bilions de quilòmetres i una massa de prop de 300 megatones de carboni.
Per què importa
Aquestes xarxes fixen anualment uns 1.000 milions de tones de carboni al sòl (al voltant de l'11% de les emissions actuals de CO₂) i sostenen la vida vegetal. Fins ara no s'havien cartografiat a escala global: el mapa, obert i interactiu, permet saber on són més denses per orientar-ne la protecció. És un precedent per gestionar un component del sòl clau per a la fertilitat agrícola i la regulació del clima.
A qui afecta
Investigadors en ecologia i clima, gestors de sòls i agricultura, i regions amb pastius d'alta densitat com els Everglades de Florida, l'altiplà tibetà o les praderies del Sudan del Sud.
El límit honest
Les xifres són estimacions basades en models i mostres extrapolades a ecosistemes no mostrejats, no un cens directe. A més, el mapa no atura les amenaces: els pastius, que concentren el 40% d'aquesta biomassa, es converteixen en terres de cultiu quatre vegades més ràpid que els boscos, i l'agricultura intensiva s'associa a densitats de xarxa fins a un 50% menors.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
La boca de dragó de les Galápagos passa de 6 exemplars a 28 plantes adultes
La boca de dragó de les Galápagos va arribar a tenir només sis exemplars el 2007. Un projecte de conservació basat en la ciència n'ha establert ja 28 plantes adultes en dos punts de l'illa Isabela.
Les cobertes blanques poden abaixar fins a 1,75 °C les zones urbanes més vulnerables a la calor
Un estudi de l'ICTA-UAB amb simulacions d'alta resolució a l'àrea de Barcelona quantifica què refreda de veritat la ciutat: pintar teulades de blanc i crear parcs redueix la calor, sobretot als barris més exposats.
Tres programes de restauració de terres degradades ja recuperen 1,3 milions d'hectàrees
La convenció de l'ONU contra la desertificació premia iniciatives al Brasil, l'Aràbia Saudita i el Sahel que sumen prop de 5 milions d'hectàrees a restaurar el 2030, en un context on el 40% de les terres del món està degradat.