Planeta · Dada verificada
La boca de dragó de les Galápagos passa de 6 exemplars a 28 plantes adultes
La boca de dragó de les Galápagos va arribar a tenir només sis exemplars el 2007. Un projecte de conservació basat en la ciència n'ha establert ja 28 plantes adultes en dos punts de l'illa Isabela.
Què ha passat
La boca de dragó de les Galápagos (Galvezia leucantha subsp. leucantha) tenia el 2007 només sis exemplars supervivents a l'illa Isabela, després del sobrepastoreig d'herbívors introduïts. El programa Galápagos Verde 2050, de la Fundació Charles Darwin i el Parc Nacional de les Galápagos, va combinar propagació en viver i reintroducció al camp: entre 2017 i 2024 va trasplantar 94 arbustos als paisatges volcànics d'Isabela. El sistema de retenció d'aigua Groasis Waterboxx va assolir el 100% de supervivència en els trasplantaments provats. El 2021 es van detectar quatre plàntules nascudes de manera natural (que no van sobreviure a la sequera posterior) i el 2024 l'espècie va tornar a Caleta Tagus, el punt on el 1962 se n'havia recollit l'únic espècimen d'herbari conegut. Actualment hi ha 28 plantes adultes establertes: 20 a Playa Tortuga Negra i 8 a Caleta Tagus. L'estudi es publica a Nature Conservation (2026).
Per què importa
És un cas verificat de recuperació d'una espècie que estava al límit de l'extinció, amb dades concretes: de sis exemplars a 28 plantes adultes. Demostra que combinar arxius botànics històrics i gestió adaptativa moderna pot rescatar espècies endèmiques, i ofereix un model escalable per a altres illes.
A qui afecta
La biodiversitat endèmica de les illes Galápagos i els equips de conservació de la Fundació Charles Darwin i el Parc Nacional; el mètode serveix de model per a la restauració d'espècies insulars amenaçades en entorns similars.
El límit honest
L'escassetat d'aigua continua sent el principal repte per a la recuperació a llarg termini, sobretot per a l'establiment de noves plàntules: les quatre nascudes de manera natural el 2021 van morir en la sequera següent. La restauració encara depèn de la intervenció humana i les condicions cada cop més seques amenacen les generacions futures.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Les cobertes blanques poden abaixar fins a 1,75 °C les zones urbanes més vulnerables a la calor
Un estudi de l'ICTA-UAB amb simulacions d'alta resolució a l'àrea de Barcelona quantifica què refreda de veritat la ciutat: pintar teulades de blanc i crear parcs redueix la calor, sobretot als barris més exposats.
Tres programes de restauració de terres degradades ja recuperen 1,3 milions d'hectàrees
La convenció de l'ONU contra la desertificació premia iniciatives al Brasil, l'Aràbia Saudita i el Sahel que sumen prop de 5 milions d'hectàrees a restaurar el 2030, en un context on el 40% de les terres del món està degradat.
Unes "nanoflors" de ferro capturen nanoplàstics de l'aigua i els converteixen en material descontaminant
Un gram d'aquestes nanopartícules magnètiques atrapa fins a 10 grams de nanoplàstics PET i els transforma en materials que retenen metalls pesants i colorants. És un pas cap a un tractament d'aigües circular.