Planeta · Dada verificada
La cigonya blanca es recupera a Europa, però l'aliment dels abocadors comporta riscos ocults
Una espècie que gairebé va desaparèixer d'Europa fins als anys 80 s'ha recuperat, en part gràcies a menjar de rebuig. Un nou estudi mostra que aquest aliment engreixa les cigonyes però danya el seu ADN de ben joves.
Què ha passat
Investigadors de la Universitat de Medicina Veterinària de Viena van presentar a la conferència de la Society for Experimental Biology, a Florència, un estudi sobre cigonyes blanques a Polònia, on l'ús d'abocadors ha crescut en l'última dècada. Les cigonyes que s'alimenten d'abocadors tenen més massa corporal i més reserves d'energia que les que cacen preses naturals, i dediquen menys temps a buscar aliment. Però els científics van detectar danys a l'ADN vinculats a aquesta dieta abans del que esperaven, en pollets de "només una setmana de vida". La població, que va disminuir fins als anys 80 i va desaparèixer de diversos països europeus, s'ha reintroduït recentment a Suècia i al Regne Unit.
Per què importa
L'estudi aporta evidència nova sobre com el rebuig humà sosté espècies recuperades: des d'una perspectiva de població, l'aliment extra dels abocadors ha ajudat les cigonyes a créixer i criar, tot i que perjudica alguns individus. Entendre aquest equilibri és útil ara que la UE tanca abocadors oberts, una decisió que pot afectar el nombre, els moviments i l'èxit reproductiu de les cigonyes que en depenen.
A qui afecta
Poblacions de cigonya blanca a Europa, especialment a Polònia i a la península Ibèrica, on l'accés a abocadors ha alterat les migracions i fet algunes poblacions sedentàries.
El límit honest
Les conseqüències són encara controvertides i els efectes a llarg termini "tot just comencen a entendre's". Els abocadors també exposen els ocells a plàstics, cables, vidre i metalls pesants. No hi ha xifres concloents sobre l'impacte net, i no es descarta que restringir del tot l'accés a l'aliment de rebuig faci recular les poblacions que ja hi depenen.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
La boca de dragó de les Galápagos passa de 6 exemplars a 28 plantes adultes
La boca de dragó de les Galápagos va arribar a tenir només sis exemplars el 2007. Un projecte de conservació basat en la ciència n'ha establert ja 28 plantes adultes en dos punts de l'illa Isabela.
Les cobertes blanques poden abaixar fins a 1,75 °C les zones urbanes més vulnerables a la calor
Un estudi de l'ICTA-UAB amb simulacions d'alta resolució a l'àrea de Barcelona quantifica què refreda de veritat la ciutat: pintar teulades de blanc i crear parcs redueix la calor, sobretot als barris més exposats.
Tres programes de restauració de terres degradades ja recuperen 1,3 milions d'hectàrees
La convenció de l'ONU contra la desertificació premia iniciatives al Brasil, l'Aràbia Saudita i el Sahel que sumen prop de 5 milions d'hectàrees a restaurar el 2030, en un context on el 40% de les terres del món està degradat.