Planeta · Dada verificada
La desforestació per oli de palma cau amb força en l'última dècada gràcies a moratòries i compromisos
Un estudi a Nature Food mostra que les taxes de tala per plantacions de palma s'han reduït molt des dels anys 2000, evidència que combinar acció pública, certificació i pressió ciutadana pot frenar la pèrdua de bosc.
Què ha passat
Un estudi de Chandrakant Singh i Martin Persson publicat a Nature Food (2026), recollit per Our World in Data, analitza els motors de la desforestació entre 2001 i 2023. L'agricultura n'és la principal causa: la carn de vaca representa el 41% del total (una quarta part, només per la ramaderia brasilera) i els olis vegetals (soja i palma) hi segueixen. Tot i això, la tala per oli de palma —concentrada a Indonèsia i Malàisia— ha caigut de manera substancial en l'última dècada. Hi han contribuït els compromisos "No Deforestation, No Peat, No Exploitation" d'empreses com Unilever i Nestlé, l'expansió de la certificació Roundtable on Sustainable Palm Oil, la moratòria de nous permisos de plantació a Indonèsia (2018) i el límit de superfície imposat per Malàisia.
Per què importa
És una evidència que la desforestació no és inevitable: quan es combinen regulació pública, certificació i pressió ciutadana, un dels grans motors de tala es pot reduir. El cas de l'oli de palma serveix de precedent replicable per a altres productes, en ecosistemes tan crítics com la selva amazònica o el Cerrado.
A qui afecta
Els boscos tropicals i la biodiversitat del sud-est asiàtic (Indonèsia i Malàisia), i indirectament consumidors i empreses alimentàries que depenen de cadenes de subministrament lliures de desforestació.
El límit honest
La millora es limita a l'oli de palma: el món encara perd de mitjana uns 5,6 milions d'hectàrees de bosc l'any (l'equivalent a una Costa Rica) i la carn de vaca segueix sent, de llarg, el principal motor sense una reducció comparable. A l'Àfrica subsahariana la baixa productivitat agrícola continua expandint els cultius a costa del bosc.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
La boca de dragó de les Galápagos passa de 6 exemplars a 28 plantes adultes
La boca de dragó de les Galápagos va arribar a tenir només sis exemplars el 2007. Un projecte de conservació basat en la ciència n'ha establert ja 28 plantes adultes en dos punts de l'illa Isabela.
Les cobertes blanques poden abaixar fins a 1,75 °C les zones urbanes més vulnerables a la calor
Un estudi de l'ICTA-UAB amb simulacions d'alta resolució a l'àrea de Barcelona quantifica què refreda de veritat la ciutat: pintar teulades de blanc i crear parcs redueix la calor, sobretot als barris més exposats.
Tres programes de restauració de terres degradades ja recuperen 1,3 milions d'hectàrees
La convenció de l'ONU contra la desertificació premia iniciatives al Brasil, l'Aràbia Saudita i el Sahel que sumen prop de 5 milions d'hectàrees a restaurar el 2030, en un context on el 40% de les terres del món està degradat.