Planeta · Dada verificada
Les bicicletes elèctriques de BiciMAD eviten 1.400 tones de CO₂ l'any a Madrid, segons un estudi de cicle de vida
Un estudi de la Universitat Politècnica de Madrid analitza tot el cicle de vida del sistema públic de bicicleta compartida i conclou que té un balanç net positiu: 1.400 tones de CO₂ equivalent estalviades cada any.
Què ha passat
El Centre d'Investigació del Transport (TRANSyT) de la Universitat Politècnica de Madrid ha publicat un estudi que aplica la metodologia d'Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) al sistema públic de bicicleta elèctrica compartida BiciMAD, amb més de 8.015 bicicletes i 653 estacions. És el primer treball que analitza de forma integral les emissions de totes les fases del servei: fabricació de bicicletes i estacions, bateries, recàrrega, logística de redistribució, manteniment, consum elèctric i tractament al final de la vida útil. El sistema genera uns 29 grams de CO₂ equivalent per passatger-quilòmetre. En incorporar l'efecte de substitució modal (desplaçaments en cotxe o moto que deixen de fer-se), el balanç net és una reducció d'uns 36 grams per passatger-quilòmetre, cosa que equival a evitar 1.400 tones de CO₂ equivalent l'any.
Per què importa
Aporta evidència quantificada, i no només intuïcions, sobre el paper real de la micromobilitat en la reducció d'emissions urbanes. La xifra de 29 grams per passatger-quilòmetre és inferior a la de molts sistemes internacionals analitzats, i el mètode d'ACV serveix de precedent per avaluar altres serveis considerant tot el cicle de vida i el canvi de comportament dels usuaris, no només les emissions directes.
A qui afecta
Administracions públiques, operadors de mobilitat i planificadors urbans; i, de manera indirecta, els habitants de Madrid que respiren l'aire de la ciutat.
El límit honest
El benefici depèn de condicions concretes: la vida útil de bicicletes i estacions, la intensitat d'ús diari i l'electrificació de la flota logística. L'estudi constata que la principal font d'emissions no és el consum elèctric, sinó la fabricació d'infraestructures i la logística de redistribució, encara pendents de descarbonitzar. El resultat és un balanç per a un sistema concret i no es pot extrapolar directament a altres ciutats.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
La boca de dragó de les Galápagos passa de 6 exemplars a 28 plantes adultes
La boca de dragó de les Galápagos va arribar a tenir només sis exemplars el 2007. Un projecte de conservació basat en la ciència n'ha establert ja 28 plantes adultes en dos punts de l'illa Isabela.
Les cobertes blanques poden abaixar fins a 1,75 °C les zones urbanes més vulnerables a la calor
Un estudi de l'ICTA-UAB amb simulacions d'alta resolució a l'àrea de Barcelona quantifica què refreda de veritat la ciutat: pintar teulades de blanc i crear parcs redueix la calor, sobretot als barris més exposats.
Tres programes de restauració de terres degradades ja recuperen 1,3 milions d'hectàrees
La convenció de l'ONU contra la desertificació premia iniciatives al Brasil, l'Aràbia Saudita i el Sahel que sumen prop de 5 milions d'hectàrees a restaurar el 2030, en un context on el 40% de les terres del món està degradat.