Planeta · Dada verificada
Un estudi del CSIC identifica la fruita com a principal esquer dels ossos als pobles cantàbrics
El 86% de 73 visites d'ossos bruns a pobles de la serralada Cantàbrica entre 2009 i 2021 buscaven menjar d'origen humà, sobretot fruita. Saber-ho permet dissenyar mesures preventives per reduir els conflictes i afavorir la convivència.
Què ha passat
Un estudi de l'Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), amb la Universitat de Lleó i la Fundació Ós d'Astúries, publicat a Scientific Reports, ha analitzat 73 incursions d'ossos bruns (Ursus arctos) a pobles de la serralada Cantàbrica entre 2009 i 2021. El 86% estaven motivades per la cerca d'aliment associat a l'activitat humana (cultius fruiters, horts, pinso, ruscs o brossa), i les plantacions fruiteres eren l'atractiu principal en més de la meitat dels casos. El 82% dels episodis es van produir a l'estiu (juny-setembre) i el 64% de nit o al crepuscle. La majoria d'exemplars identificats eren joves o subadults. L'equip recomana prioritzar la prevenció retirant o protegint els recursos atraients i unificar els protocols de registre entre comunitats autònomes.
Per què importa
Fins ara amb prou feines hi havia estudis científics que expliquessin per què els ossos entren als pobles, un fet que genera alarma social. Identificar la fruita i altres recursos humans com a causa principal permet passar de mesures reactives —espantar l'animal, que perden efecte amb el temps— a mesures preventives comprovadament més eficaces. L'estudi cita un cas real: una óssa que freqüentava pobles durant anys va deixar de fer-ho quan es va retirar gairebé tota la fruita disponible.
A qui afecta
Comunitats rurals de la serralada Cantàbrica (Astúries, Castella i Lleó, Cantàbria) afectades per visites d'ossos, i les administracions i entitats que gestionen la conservació de l'ós bru cantàbric.
El límit honest
És un primer pas: el treball es basa en 73 casos registrats i demana ser complementat amb eines genètiques i seguiment per radiomarcatge dels moviments dels ossos. També cal que les comunitats autònomes unifiquin els protocols de registre i que les mesures de retirada de recursos s'apliquin de manera sostinguda perquè tinguin efecte.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
La boca de dragó de les Galápagos passa de 6 exemplars a 28 plantes adultes
La boca de dragó de les Galápagos va arribar a tenir només sis exemplars el 2007. Un projecte de conservació basat en la ciència n'ha establert ja 28 plantes adultes en dos punts de l'illa Isabela.
Les cobertes blanques poden abaixar fins a 1,75 °C les zones urbanes més vulnerables a la calor
Un estudi de l'ICTA-UAB amb simulacions d'alta resolució a l'àrea de Barcelona quantifica què refreda de veritat la ciutat: pintar teulades de blanc i crear parcs redueix la calor, sobretot als barris més exposats.
Tres programes de restauració de terres degradades ja recuperen 1,3 milions d'hectàrees
La convenció de l'ONU contra la desertificació premia iniciatives al Brasil, l'Aràbia Saudita i el Sahel que sumen prop de 5 milions d'hectàrees a restaurar el 2030, en un context on el 40% de les terres del món està degradat.