Planeta · Dada verificada
Un estudi del CSIC identifica la fruita com a principal esquer dels ossos als pobles cantàbrics
El 86% de 73 visites d'ossos bruns a pobles de la serralada Cantàbrica entre 2009 i 2021 buscaven menjar d'origen humà, sobretot fruita. Saber-ho permet dissenyar mesures preventives per reduir els conflictes i afavorir la convivència.
Què ha passat
Un estudi de l'Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), amb la Universitat de Lleó i la Fundació Ós d'Astúries, publicat a Scientific Reports, ha analitzat 73 incursions d'ossos bruns (Ursus arctos) a pobles de la serralada Cantàbrica entre 2009 i 2021. El 86% estaven motivades per la cerca d'aliment associat a l'activitat humana (cultius fruiters, horts, pinso, ruscs o brossa), i les plantacions fruiteres eren l'atractiu principal en més de la meitat dels casos. El 82% dels episodis es van produir a l'estiu (juny-setembre) i el 64% de nit o al crepuscle. La majoria d'exemplars identificats eren joves o subadults. L'equip recomana prioritzar la prevenció retirant o protegint els recursos atraients i unificar els protocols de registre entre comunitats autònomes.
Per què importa
Fins ara amb prou feines hi havia estudis científics que expliquessin per què els ossos entren als pobles, un fet que genera alarma social. Identificar la fruita i altres recursos humans com a causa principal permet passar de mesures reactives —espantar l'animal, que perden efecte amb el temps— a mesures preventives comprovadament més eficaces. L'estudi cita un cas real: una óssa que freqüentava pobles durant anys va deixar de fer-ho quan es va retirar gairebé tota la fruita disponible.
A qui afecta
Comunitats rurals de la serralada Cantàbrica (Astúries, Castella i Lleó, Cantàbria) afectades per visites d'ossos, i les administracions i entitats que gestionen la conservació de l'ós bru cantàbric.
El límit honest
És un primer pas: el treball es basa en 73 casos registrats i demana ser complementat amb eines genètiques i seguiment per radiomarcatge dels moviments dels ossos. També cal que les comunitats autònomes unifiquin els protocols de registre i que les mesures de retirada de recursos s'apliquin de manera sostinguda perquè tinguin efecte.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
El parc del Retiro mesura fins a 10 °C menys que els carrers del voltant durant les onades de calor
Una campanya del projecte MULTIURBAN documenta amb sensors que la vegetació urbana rebaixa entre 4 i 5 °C de mitjana la temperatura de l'aire, i fins a 10 °C de manera puntual, respecte dels carrers propers.
Restaurar pastures funciona quan es combinen dades i saber local: el cas de Botswana, el Kazakhstan i Kenya
Tres països degradats per la sequera aturen la pèrdua de pastures unint dades científiques i coneixement de les comunitats. Al Kazakhstan ja s'han replantat 337.000 hectàrees sobre el llit sec del mar d'Aral.
El Sudan del Sud activa el seu primer pla anticipatiu contra la sequera per protegir 65.000 persones
El Programa Mundial d'Aliments i el govern actuen abans que la sequera s'agreugi: entreguen diners a 52.751 persones i avisos primerencs a més de 65.000 a l'est del país per evitar la pèrdua de collites i bestiar.