Salta al contingut
Última hora
CiènciaMés de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins araCiènciaDescobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferentsCiènciaUn estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitatSalutUn ronyó de porc manté un pacient 271 dies sense diàlisi fins a rebre un òrgan humàEducacióL'ONU aprova per 164 vots a 1 promoure mapes que reflecteixin la mida real d'ÀfricaCiènciaL'ADN amagat en manuscrits medievals reconstrueix 3.500 anys d'història d'un virus del bestiarSalutLa psilocibina evita en ratolins la neuropatia de la quimioteràpia sense restar-li eficàciaCiènciaEl cervell fa servir les mateixes neurones per veure i per imaginar, segons un estudi a ScienceSalutLa semaglutida protegeix el fetge de manera directa, sense dependre de la pèrdua de pesCiènciaUn projecte ciutadà a Suïssa mesura la salut del sòl enterrant 2.000 peces de roba interior de cotó

El món que millora, en 3 minuts i en català

Ciència · Dada verificada

El mapa genètic més ampli dels pobles indígenes d'Amèrica revela més d'un milió de variants inèdites

Un estudi internacional liderat des de Barcelona ha seqüenciat 199 genomes indígenes americans i ha trobat més d'un milió de variants genètiques mai observades, amb aplicacions per a la salut global i el disseny de fàrmacs.

Redacció Acta VivaEl fet: 2 min de lectura
El mapa genètic més ampli dels pobles indígenes d'Amèrica revela més d'un milió de variants inèdites
Foto: Freepik
La fitxaEn menys de 3 minuts

Què ha passat

Una investigació internacional publicada a Nature, liderada per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE, centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra) amb la Universitat de São Paulo, ha reunit la base de dades genòmica més gran fins ara dels pobles indígenes d'Amèrica: 199 genomes d'individus contemporanis (128 inèdits, de 45 poblacions i 28 famílies lingüístiques), amb participació de vuit països llatinoamericans. L'anàlisi ha identificat més d'un milió de variants genètiques no observades abans i senyals de selecció natural vinculades a la resposta immunitària, el metabolisme, el creixement i la fertilitat. També documenta una tercera onada migratòria fa uns 1.300 anys, des de Mesoamèrica cap a Sud-amèrica i el Carib.

Per què importa

Les poblacions indígenes americanes han estat històricament infrarepresentades als mapes genòmics humans: fins ara només se n'havien caracteritzat dues poblacions amazòniques, poc representatives. Ampliar aquesta diversitat té impacte real en biomedicina, ja que conèixer variants genètiques pròpies millora el disseny de fàrmacs i la prevenció de malalties, tant per a aquestes comunitats com per a la població global. L'estudi s'ha fet en col·laboració directa amb les comunitats indígenes.

A qui afecta

45 poblacions indígenes de vuit països (Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Mèxic, Paraguai i Perú) i, a mitjà termini, la recerca biomèdica global, que amplia la base de referència genètica.

El límit honest

És un retrat encara parcial: la diversitat genètica actual és només una fracció de l'original, perquè la colonització europea va delmar aquestes poblacions en un 90%. Les aplicacions concretes en fàrmacs i prevenció de malalties són potencials, no immediates, i part de la història evolutiva (com l'ascendència "Ypykuéra" lligada a poblacions d'Australàsia) apunta a poblacions antigues encara no mostrejades.

Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)

Publicitat
Fonts

Vols més notícies com aquesta?

Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.

Més de Ciència