Ciència · Dada verificada
La missió Pandora de la NASA comença a estudiar l'atmosfera d'almenys 20 exoplanetes
El petit satèl·lit Pandora ja fa ciència: observarà estrelles i planetes alhora per separar-ne els senyals i mesurar amb més precisió gasos com el vapor d'aigua a les atmosferes exoplanetàries.
Què ha passat
La NASA ha anunciat el 25 d'agost de 2026 que Pandora, el seu satèl·lit més nou i el primer llançat dins del programa Astrophysics Pioneers, ha completat la posada en marxa i ha iniciat les observacions científiques. Llançat a òrbita terrestre baixa l'11 de gener, el petit satèl·lit determinarà la composició atmosfèrica d'almenys 20 exoplanetes —incloent-hi la presència de boirines, núvols i aigua. Porta un telescopi tot d'alumini de 45 cm de diàmetre i observa planetes i estrelles alhora en llum visible i infraroja. Durant la missió primària d'un any observarà cada exoplaneta 10 vegades amb mirades continuades de 24 hores, cadascuna amb un trànsit. El seu detector d'infraroig proper és un recanvi desenvolupat originalment per al telescopi James Webb.
Per què importa
La llum de l'estrella distorsiona els mesuraments de l'atmosfera dels planetes: taques i regions brillants poden falsejar senyals clau com el de l'aigua. Pandora està dissenyat per separar el senyal del planeta del de l'estrella, cosa que millorarà la precisió d'observatoris com el Webb i posa base per a la futura recerca de mons habitables. És un exemple de missió de baix cost i ràpida que cobreix un buit concret del coneixement.
A qui afecta
La comunitat astronòmica dedicada a l'estudi d'exoplanetes i les futures missions de cerca de mons potencialment habitables, que podran interpretar millor les dades del Webb.
El límit honest
Els resultats científics encara no s'han publicat: la missió tot just comença. El programa Pioneers assumeix una tolerància al risc més alta del normal i la missió primària dura un any sobre 20 objectius, un abast limitat. Caldrà veure les dades reals, disponibles a l'arxiu d'exoplanetes de la NASA, per confirmar la capacitat de separar senyals.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.