Ciència · Dada verificada
La missió Pandora de la NASA comença a estudiar l'atmosfera d'almenys 20 exoplanetes
El petit satèl·lit Pandora ja fa ciència: observarà estrelles i planetes alhora per separar-ne els senyals i mesurar amb més precisió gasos com el vapor d'aigua a les atmosferes exoplanetàries.
Què ha passat
La NASA ha anunciat el 25 d'agost de 2026 que Pandora, el seu satèl·lit més nou i el primer llançat dins del programa Astrophysics Pioneers, ha completat la posada en marxa i ha iniciat les observacions científiques. Llançat a òrbita terrestre baixa l'11 de gener, el petit satèl·lit determinarà la composició atmosfèrica d'almenys 20 exoplanetes —incloent-hi la presència de boirines, núvols i aigua. Porta un telescopi tot d'alumini de 45 cm de diàmetre i observa planetes i estrelles alhora en llum visible i infraroja. Durant la missió primària d'un any observarà cada exoplaneta 10 vegades amb mirades continuades de 24 hores, cadascuna amb un trànsit. El seu detector d'infraroig proper és un recanvi desenvolupat originalment per al telescopi James Webb.
Per què importa
La llum de l'estrella distorsiona els mesuraments de l'atmosfera dels planetes: taques i regions brillants poden falsejar senyals clau com el de l'aigua. Pandora està dissenyat per separar el senyal del planeta del de l'estrella, cosa que millorarà la precisió d'observatoris com el Webb i posa base per a la futura recerca de mons habitables. És un exemple de missió de baix cost i ràpida que cobreix un buit concret del coneixement.
A qui afecta
La comunitat astronòmica dedicada a l'estudi d'exoplanetes i les futures missions de cerca de mons potencialment habitables, que podran interpretar millor les dades del Webb.
El límit honest
Els resultats científics encara no s'han publicat: la missió tot just comença. El programa Pioneers assumeix una tolerància al risc més alta del normal i la missió primària dura un any sobre 20 objectius, un abast limitat. Caldrà veure les dades reals, disponibles a l'arxiu d'exoplanetes de la NASA, per confirmar la capacitat de separar senyals.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Jugar uns minuts més al dia amb el gos reforça el vincle en quatre setmanes, segons un estudi
Un assaig de la Universitat de Linköping mostra que afegir uns minuts de joc interactiu diari millora el vincle emocional amb el gos en quatre setmanes, cosa que no passa amb l'entrenament amb premis.
Confirmen una nova espècie del paràsit que causa la babesiosi humana i li donen nom oficial
Dos estudis de l'ISCIII i la Universitat de Yale confirmen i bategen una nova espècie de Babesia, fins ara sense nom, i n'analitzen la genòmica. Ajuda a ordenar la literatura científica sobre aquesta infecció transmesa per paparres.
El clau del son no és dormir més hores, sinó la regularitat, conclou una revisió científica
Una revisió publicada a Brain Medicine conclou que les societats preindustrials no dormien més hores que nosaltres: el que ha canviat amb la industrialització és quan es dorm i amb quina regularitat, no la quantitat.