Ciència · Dada verificada
Dos estudis de la NASA lliguen la història antiga del Sol amb els canvis de clima de la Terra
Simulacions i experiments de laboratori aporten evidència de com el moviment del Sol per la galàxia i les seves erupcions primitives van influir en el clima terrestre, un avenç per entendre l'habitabilitat.
Què ha passat
La NASA ha presentat dos estudis revisats per experts. El primer, publicat el 21 d'agost a Annual Review of Astronomy and Astrophysics pel centre SHIELD (Merav Opher, Universitat de Boston), reconstrueix amb models la trajectòria de l'heliosfera per la galàxia i mostra que almenys tres vegades (fa 2-3, 6-7 i 13-14 milions d'anys) va topar amb núvols interestel·lars freds que la van encongir per sota de l'òrbita terrestre, deixant la Terra exposada. Les simulacions coincideixen amb elements de pols interestel·lar trobats en sediments marins profunds, neu antàrtica i mostres lunars d'aquelles èpoques. El segon, a Astrophysical Journal Letters (Vladimir Airapetian, Goddard), aborda la "paradoxa del Sol jove i feble": fa 3.000 milions d'anys el Sol tenia el 70% de la brillantor actual i la Terra hauria d'estar glaçada, però hi havia aigua líquida. En una cambra segellada van simular l'atmosfera primitiva i van bombardejar-la amb protons (com les supererupcions solars), generant òxid nitrós, un gas d'efecte hivernacle 300 vegades més potent que el CO₂. Encara que només sobrevisqués un 10%, escalfaria les zones equatorials fins a uns 5 °C (41 °F).
Per què importa
Els resultats aporten una explicació verificable a canvis climàtics antics fins ara sense resposta i a la paradoxa del Sol jove, contrastada amb evidència geològica i experimental. Millorar el model de com el Sol modela l'habitabilitat és útil per interpretar el clima passat de la Terra i per avaluar quins altres sistemes estel·lars podrien ser habitables.
A qui afecta
La comunitat científica de la heliofísica, la climatologia paleogeològica i l'astrobiologia; també qui estudia l'habitabilitat d'exoplanetes.
El límit honest
Són models i experiments de laboratori que apunten a mecanismes plausibles, no una prova directa que aquests episodis causessin glaciacions concretes. Falta contrastar més la correlació amb el registre geològic i confirmar quanta part de l'òxid nitrós hauria sobreviscut a la radiació ultraviolada del Sol jove.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.