Salut · Dada verificada
La dieta mediterrània s'associa a una microbiota vaginal més favorable per a la reproducció assistida
Un estudi del CSIC amb 104 dones amb infertilitat primària relaciona una bona adherència a la dieta mediterrània amb perfils microbians vaginals més estables i associats a l'embaràs. Obre una via complementària, modificable, per millorar els tractaments.
Què ha passat
Un estudi liderat per l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA) del CSIC, amb participació de l'Hospital Doctor Peset de València i publicat a la revista Food & Function, va analitzar per seqüenciació genètica la microbiota vaginal de 104 dones de 18 a 38 anys amb infertilitat primària, juntament amb la seva adherència a la dieta mediterrània mitjançant un qüestionari validat. Les dones que van aconseguir l'embaràs presentaven una microbiota menys diversa i dominada per bacteris del gènere Lactobacillus, associats a un entorn estable. En canvi, les que no ho van aconseguir —sobretot amb baixa adherència a la dieta— mostraven més presència de Gardnerella vaginalis, vinculada a desequilibris microbians. L'equip va identificar també perfils diferents entre embarassos a terme i avortaments, i va emprar un algorisme d'aprenentatge automàtic per detectar patrons.
Per què importa
Assenyala un factor modificable —la dieta— com a possible eina complementària per millorar les taxes d'èxit de la reproducció assistida, i planteja la microbiota vaginal com a possible marcador predictiu de fertilitat. És rellevant en un context d'estil de vida occidental (estrès, dietes poc saludables, ús d'antibiòtics) que pot alterar l'equilibri microbià.
A qui afecta
Dones amb infertilitat primària i persones en tractaments de reproducció assistida; també l'àmbit de la ginecologia i la recerca en fertilitat.
El límit honest
És un estudi observacional amb una mostra petita (104 dones) que mostra associacions, no relacions de causa-efecte. Els mateixos autors demanen confirmar-ho amb estudis més amplis i interpretar les correlacions amb cautela abans de traduir-les en recomanacions clíniques.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Identifiquen dos biomarcadors que poden ajudar a diagnosticar la covid persistent
Un estudi de dues universitats espanyoles ha detectat en pacients de covid persistent nivells alterats d'anticossos a la saliva i de la proteïna C3, dades que podrien servir per diagnosticar i seguir una malaltia fins ara sense marcadors objectius.
Primeres xifres globals fiables de depressió materna: afecta 1 de cada 15 dones després del part
Una revisió a The Lancet Psychiatry ofereix per primer cop dades comparables entre 90 països: el trastorn depressiu major arriba al 6,8% l'any posterior al part, menys del que estimaven càlculs previs poc fiables.
Espanya fa el primer trasplantament de ronyó entre dues persones amb VIH
Vall d'Hebron ha completat el primer trasplantament d'òrgans entre dos pacients amb VIH a Espanya, gràcies a una norma de 2025 que deroga una prohibició de 1987. Uns 50 pacients amb VIH esperen un òrgan cada any.