Salut · Dada verificada
Identifiquen dos biomarcadors que poden ajudar a diagnosticar la covid persistent
Un estudi de dues universitats espanyoles ha detectat en pacients de covid persistent nivells alterats d'anticossos a la saliva i de la proteïna C3, dades que podrien servir per diagnosticar i seguir una malaltia fins ara sense marcadors objectius.
Què ha passat
Un equip de la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat Rei Joan Carles ha detectat dos biomarcadors associats a la covid persistent, en un treball publicat a Frontiers in Immunology. Per una banda, nivells elevats d'anticossos IgA a la saliva contra la nucleocàpside del coronavirus, una proteïna no inclosa a les vacunes administrades a Espanya. Per l'altra, una disminució del component C3 del sistema del complement. L'estudi va analitzar 34 persones control que van superar la infecció sense seqüeles i 104 pacients amb post-covid, amb mostres facilitades per l'associació AMACOP. Considerats conjuntament, IgA anti-nucleocàpside i C3 podrien formar un panell de biomarcadors, segons la coordinadora, la catedràtica d'Immunologia Narcisa Martínez Quiles.
Per què importa
La covid persistent afecta uns 2 milions de persones a Espanya i fins ara no disposa de proves objectives per diagnosticar-la ni fer-ne el seguiment, cosa que dificulta l'atenció d'un síndrome amb prop de 200 símptomes descrits, alguns incapacitants. Tenir marcadors mesurables a la saliva i la sang és un pas cap a un diagnòstic més precís i cap a entendre el mecanisme immunològic de la malaltia.
A qui afecta
Persones amb covid persistent —unes 2 milions a Espanya— i el personal sanitari que les atén. Les estimacions apunten que almenys el 10% de les infeccions en adults i l'1-4% en infants podrien derivar en seqüeles.
El límit honest
Es tracta d'un estudi amb una mostra reduïda (138 persones en total) que caldrà validar en poblacions més àmplies abans de convertir-se en una prova clínica d'ús habitual. Els biomarcadors ajuden al diagnòstic i el seguiment, però no constitueixen un tractament, i les causes exactes per què algunes persones desenvolupen el síndrome encara no es coneixen amb precisió.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Primeres xifres globals fiables de depressió materna: afecta 1 de cada 15 dones després del part
Una revisió a The Lancet Psychiatry ofereix per primer cop dades comparables entre 90 països: el trastorn depressiu major arriba al 6,8% l'any posterior al part, menys del que estimaven càlculs previs poc fiables.
Espanya fa el primer trasplantament de ronyó entre dues persones amb VIH
Vall d'Hebron ha completat el primer trasplantament d'òrgans entre dos pacients amb VIH a Espanya, gràcies a una norma de 2025 que deroga una prohibició de 1987. Uns 50 pacients amb VIH esperen un òrgan cada any.
L'OMS certifica noves eliminacions de malalties: vuit països deixen enrere el tracoma
A la 79a Assemblea Mundial de la Salut, l'OMS ha validat que vuit països han eliminat el tracoma, dos la malària i un la lepra, entre altres fites. Són èxits comprovats amb criteris estrictes, però les metes globals segueixen endarrerides.