Salut · Dada verificada
Identifiquen dos biomarcadors que poden ajudar a diagnosticar la covid persistent
Un estudi de dues universitats espanyoles ha detectat en pacients de covid persistent nivells alterats d'anticossos a la saliva i de la proteïna C3, dades que podrien servir per diagnosticar i seguir una malaltia fins ara sense marcadors objectius.
Què ha passat
Un equip de la Universitat Complutense de Madrid i la Universitat Rei Joan Carles ha detectat dos biomarcadors associats a la covid persistent, en un treball publicat a Frontiers in Immunology. Per una banda, nivells elevats d'anticossos IgA a la saliva contra la nucleocàpside del coronavirus, una proteïna no inclosa a les vacunes administrades a Espanya. Per l'altra, una disminució del component C3 del sistema del complement. L'estudi va analitzar 34 persones control que van superar la infecció sense seqüeles i 104 pacients amb post-covid, amb mostres facilitades per l'associació AMACOP. Considerats conjuntament, IgA anti-nucleocàpside i C3 podrien formar un panell de biomarcadors, segons la coordinadora, la catedràtica d'Immunologia Narcisa Martínez Quiles.
Per què importa
La covid persistent afecta uns 2 milions de persones a Espanya i fins ara no disposa de proves objectives per diagnosticar-la ni fer-ne el seguiment, cosa que dificulta l'atenció d'un síndrome amb prop de 200 símptomes descrits, alguns incapacitants. Tenir marcadors mesurables a la saliva i la sang és un pas cap a un diagnòstic més precís i cap a entendre el mecanisme immunològic de la malaltia.
A qui afecta
Persones amb covid persistent —unes 2 milions a Espanya— i el personal sanitari que les atén. Les estimacions apunten que almenys el 10% de les infeccions en adults i l'1-4% en infants podrien derivar en seqüeles.
El límit honest
Es tracta d'un estudi amb una mostra reduïda (138 persones en total) que caldrà validar en poblacions més àmplies abans de convertir-se en una prova clínica d'ús habitual. Els biomarcadors ajuden al diagnòstic i el seguiment, però no constitueixen un tractament, i les causes exactes per què algunes persones desenvolupen el síndrome encara no es coneixen amb precisió.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Un ronyó de porc manté un pacient 271 dies sense diàlisi fins a rebre un òrgan humà
Un home de 66 anys amb insuficiència renal terminal va prescindir de la diàlisi durant nou mesos gràcies a un ronyó de porc modificat genèticament, usat per primer cop com a pont fins a rebre un òrgan humà.
La psilocibina evita en ratolins la neuropatia de la quimioteràpia sense restar-li eficàcia
Un estudi a Science mostra que administrar aquest compost abans de la quimioteràpia protegeix els nervis sensorials durant fins a sis cicles en ratolins, sense reduir l'efecte antitumoral. Ara arriba un assaig de fase 2 en pacients.
La semaglutida protegeix el fetge de manera directa, sense dependre de la pèrdua de pes
Un estudi a Cell Metabolism mostra que el fàrmac actua sobre cèl·lules del fetge per reduir inflamació i fibrosi, un mecanisme propi que obre la porta a teràpies més específiques contra la malaltia hepàtica metabòlica.