Ciència · Dada verificada
L'equip de l'Artemis II rep la màxima distinció espacial dels EUA després de volar més lluny que cap humà
Els quatre tripulants de la primera missió tripulada del programa Artemis han rebut la Congressional Space Medal of Honor. La missió, completada a l'abril, va allunyar-se 406.770 km de la Terra, un rècord històric.
Què ha passat
La NASA va lliurar el 28 d'agost de 2026, al Johnson Space Center de Houston, la Congressional Space Medal of Honor als astronautes Reid Wiseman (comandant), Victor Glover (pilot) i Christina Koch, i al canadenc Jeremy Hansen (CSA), per la missió Artemis II. Són els primers guardonats amb aquesta distinció des del 2023 i eleven a 34 el total de receptors des de l'inici del programa espacial. L'Artemis II va enlairar-se l'1 d'abril amb el coet SLS i la nau Orion —batejada Integrity— i va amarar al Pacífic el 10 d'abril. La tripulació va arribar a 252.756 milles (uns 406.770 km) de la Terra, més lluny que cap humà abans, superant el rècord de l'Apol·lo 13 de 1970, i va recórrer 695.081 milles en total, amb un sobrevol lunar.
Per què importa
És el reconeixement oficial de la primera missió tripulada del programa Artemis, un precedent per al retorn humà a l'entorn lunar mig segle després de l'Apol·lo. La distinció, creada pel Congrés el 1969, s'atorga en comptades ocasions i situa aquesta fita com un dels avenços de referència de l'exploració espacial recent, amb participació internacional (EUA i Canadà).
A qui afecta
Els quatre astronautes premiats i les agències NASA i CSA (Canadà), a més dels equips d'enginyeria i indústria implicats en la missió.
El límit honest
L'Artemis II va ser un sobrevol: cap tripulant va trepitjar la Lluna. El retorn a la superfície lunar depèn de les missions següents, encara pendents i subjectes a calendari: l'Artemis III, prevista com a vol de prova el 2027, i l'Artemis IV, anunciada per al 2028. La distinció és un acte de reconeixement, no una nova fita tècnica.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
El cervell fa servir les mateixes neurones per veure i per imaginar, segons un estudi a Science
Un estudi publicat a Science demostra per primera vegada que veure i imaginar un objecte comparteixen un mateix codi neuronal. L'avanç ofereix una hipòtesi comprovable per estudiar la creativitat i trastorns com les al·lucinacions.
Un projecte ciutadà a Suïssa mesura la salut del sòl enterrant 2.000 peces de roba interior de cotó
Enterrar calçotets de cotó i veure com es descomponen serveix per mesurar l'activitat biològica del sòl. 1.000 voluntaris ho van provar a Suïssa i confirmen un mètode senzill per avaluar-ne la fertilitat.
Unes sondes fluorescents obtenen imatges de l'ADN dins de cèl·lules vives amb 3 nanòmetres de resolució
Un equip del Centre de Regulació Genòmica ha creat unes molècules que il·luminen l'ADN dins de cèl·lules vives i conservades amb una precisió de fins a 3 nanòmetres, i que en tumors mostren un ADN més dispers que en el teixit sa.