Ciència · Dada verificada
Unes sondes fluorescents obtenen imatges de l'ADN dins de cèl·lules vives amb 3 nanòmetres de resolució
Un equip del Centre de Regulació Genòmica ha creat unes molècules que il·luminen l'ADN dins de cèl·lules vives i conservades amb una precisió de fins a 3 nanòmetres, i que en tumors mostren un ADN més dispers que en el teixit sa.
Què ha passat
Un grup del Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha desenvolupat unes molècules fluorescents, anomenades HoTs, que entren soles a les cèl·lules i s'enganxen a l'ADN. Basades en rodamina, s'encenen i s'apaguen soles, cosa que permet la microscòpia de superresolució. En cèl·lules vives de pell humana i cèl·lules canceroses van visualitzar l'ADN amb 20 nanòmetres de resolució; en cèl·lules conservades, amb la tècnica MINFLUX, van arribar a localitzar molècules amb una precisió de 3 nanòmetres, prop de l'amplada de la doble hèlix. Un microscopi corrent difumina objectes separats per menys de 200 nanòmetres. Provades en talls de teixit intestinal de tres pacients amb càncer, van mostrar que en els tumors l'ADN estava més solt i dispers que en el teixit sa del costat. El treball es publica a Molecular Cell.
Per què importa
Fins ara gairebé totes les imatges del plegament de l'ADN provenien de cèl·lules mortes tractades amb productes agressius. Aquestes sondes permeten veure l'ADN en moviment dins de cèl·lules vives i mantenir bona qualitat de senyal, i obren la via que el grau de compactació de la cromatina serveixi algun dia com a pista addicional per diagnosticar i valorar l'agressivitat d'un tumor, un mètode que actualment es basa en tincions de més d'un segle d'antiguitat.
A qui afecta
Grups de recerca en biologia cel·lular i oncologia; a més llarg termini, pacients amb càncer i patòlegs que examinen biòpsies.
El límit honest
És una eina de laboratori en fase de recerca: la prova en teixit tumoral es va fer amb només tres pacients i no estableix un mecanisme únic que expliqui per què l'ADN es descompacta amb el càncer. Encara no hi ha aplicació clínica ni validació com a mètode diagnòstic; caldrà comprovar-ne la utilitat real en mostres més grans.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.