Ciència · Dada verificada
Unes sondes fluorescents obtenen imatges de l'ADN dins de cèl·lules vives amb 3 nanòmetres de resolució
Un equip del Centre de Regulació Genòmica ha creat unes molècules que il·luminen l'ADN dins de cèl·lules vives i conservades amb una precisió de fins a 3 nanòmetres, i que en tumors mostren un ADN més dispers que en el teixit sa.
Què ha passat
Un grup del Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha desenvolupat unes molècules fluorescents, anomenades HoTs, que entren soles a les cèl·lules i s'enganxen a l'ADN. Basades en rodamina, s'encenen i s'apaguen soles, cosa que permet la microscòpia de superresolució. En cèl·lules vives de pell humana i cèl·lules canceroses van visualitzar l'ADN amb 20 nanòmetres de resolució; en cèl·lules conservades, amb la tècnica MINFLUX, van arribar a localitzar molècules amb una precisió de 3 nanòmetres, prop de l'amplada de la doble hèlix. Un microscopi corrent difumina objectes separats per menys de 200 nanòmetres. Provades en talls de teixit intestinal de tres pacients amb càncer, van mostrar que en els tumors l'ADN estava més solt i dispers que en el teixit sa del costat. El treball es publica a Molecular Cell.
Per què importa
Fins ara gairebé totes les imatges del plegament de l'ADN provenien de cèl·lules mortes tractades amb productes agressius. Aquestes sondes permeten veure l'ADN en moviment dins de cèl·lules vives i mantenir bona qualitat de senyal, i obren la via que el grau de compactació de la cromatina serveixi algun dia com a pista addicional per diagnosticar i valorar l'agressivitat d'un tumor, un mètode que actualment es basa en tincions de més d'un segle d'antiguitat.
A qui afecta
Grups de recerca en biologia cel·lular i oncologia; a més llarg termini, pacients amb càncer i patòlegs que examinen biòpsies.
El límit honest
És una eina de laboratori en fase de recerca: la prova en teixit tumoral es va fer amb només tres pacients i no estableix un mecanisme únic que expliqui per què l'ADN es descompacta amb el càncer. Encara no hi ha aplicació clínica ni validació com a mètode diagnòstic; caldrà comprovar-ne la utilitat real en mostres més grans.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
El cervell fa servir les mateixes neurones per veure i per imaginar, segons un estudi a Science
Un estudi publicat a Science demostra per primera vegada que veure i imaginar un objecte comparteixen un mateix codi neuronal. L'avanç ofereix una hipòtesi comprovable per estudiar la creativitat i trastorns com les al·lucinacions.
Un projecte ciutadà a Suïssa mesura la salut del sòl enterrant 2.000 peces de roba interior de cotó
Enterrar calçotets de cotó i veure com es descomponen serveix per mesurar l'activitat biològica del sòl. 1.000 voluntaris ho van provar a Suïssa i confirmen un mètode senzill per avaluar-ne la fertilitat.
Mesuren l'expansió de l'univers amb una precisió de l'1%: 73,5 km/s per megapàrsec
Una col·laboració internacional amb participació catalana ha combinat desenes de mètodes de mesura per fixar la constant de Hubble amb un marge d'error inferior a l'1%, la mesura directa més precisa fins ara.