Ciència · Dada verificada
Mesuren l'expansió de l'univers amb una precisió de l'1%: 73,5 km/s per megapàrsec
Una col·laboració internacional amb participació catalana ha combinat desenes de mètodes de mesura per fixar la constant de Hubble amb un marge d'error inferior a l'1%, la mesura directa més precisa fins ara.
Què ha passat
La col·laboració internacional H0 Distance Network (H0DN), amb participació de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) i l'IEEC, ha publicat a Astronomy & Astrophysics la mesura directa més precisa de la constant de Hubble (H₀), la taxa d'expansió actual de l'univers: 73,5 km/s per megapàrsec (uns 3,26 milions d'anys llum), amb un marge d'error de ±0,81 km/s/Mpc, és a dir una precisió al voltant de l'1%. En lloc de la clàssica "escala de distàncies còsmiques", que encadena passos i propaga incerteses, l'equip va enllaçar simultàniament nombrosos indicadors independents (cefeides, TRGB, variables Mira, megamàsers, supernoves de tipus Ia i II, relació de Tully-Fisher, entre d'altres) en una Xarxa de Distàncies Local amb ponderació de covariància completa. El treball va sorgir d'una trobada de prop de 40 experts a l'ISSI de Berna el març de 2025, i el codi d'anàlisi s'ha fet públic per recalcular la constant quan hi hagi noves dades.
Per què importa
És la mesura directa més precisa fins ara d'una de les constants fonamentals de la cosmologia, i afina resultats anteriors que oscil·laven entre 67 i 73 km/s/Mpc segons el mètode. La novetat metodològica —combinar desenes d'indicadors amb estadística avançada i codi obert— permet avaluar per primera vegada la coherència de tot el sistema de forma transparent i reutilitzable, i mostra que cap mètode individual domina el resultat.
A qui afecta
La comunitat astronòmica i cosmològica internacional; a Catalunya, els equips de l'ICE-CSIC i l'IEEC que hi han participat.
El límit honest
La mesura no resol la "tensió de Hubble": el valor obtingut amb mètodes locals (73,5) continua sent més alt que el que s'infereix de l'univers primerenc (al voltant de 67), i el treball no explica l'origen d'aquesta discrepància. És un resultat de l'univers proper amb els indicadors disponibles avui, no la darrera paraula.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
El cervell fa servir les mateixes neurones per veure i per imaginar, segons un estudi a Science
Un estudi publicat a Science demostra per primera vegada que veure i imaginar un objecte comparteixen un mateix codi neuronal. L'avanç ofereix una hipòtesi comprovable per estudiar la creativitat i trastorns com les al·lucinacions.
Un projecte ciutadà a Suïssa mesura la salut del sòl enterrant 2.000 peces de roba interior de cotó
Enterrar calçotets de cotó i veure com es descomponen serveix per mesurar l'activitat biològica del sòl. 1.000 voluntaris ho van provar a Suïssa i confirmen un mètode senzill per avaluar-ne la fertilitat.
Unes sondes fluorescents obtenen imatges de l'ADN dins de cèl·lules vives amb 3 nanòmetres de resolució
Un equip del Centre de Regulació Genòmica ha creat unes molècules que il·luminen l'ADN dins de cèl·lules vives i conservades amb una precisió de fins a 3 nanòmetres, i que en tumors mostren un ADN més dispers que en el teixit sa.