Ciència · Dada verificada
Un fòssil de Terol avança 3 milions d'anys l'origen de la família de les mosteles
Un equip liderat per la Universitat Complutense ha descrit una nova espècie de carnívor al jaciment de Las Casiones (Terol) que situa l'origen de mostelines, fures i visons fa uns 6,5 milions d'anys, al final del Miocè.
Què ha passat
Un estudi liderat per la Universitat Complutense de Madrid (UCM), amb participació del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) i la Universitat de Saragossa, ha descrit un nou gènere i espècie de petit carnívor, Galanthis baskini, al jaciment de Las Casiones (Terol). El treball, publicat a la revista Palaeontology, demostra que l'origen de la subfamília Mustelinae —comadreles, fures i visons— es remunta al final del Miocè, fa uns 6,5 milions d'anys, tres milions abans del que es pensava. El fòssil, de mida similar a la de la mostela menor (Mustela nivalis), mostra adaptacions dentals pròpies d'una dieta molt carnívora. Els investigadors van combinar anatomia comparada amb microtomografia computeritzada (micro-CT) per reconstruir en 3D l'interior de les dents i la mandíbula. L'estudi també revisa un mustèlid fòssil de la Xina, reanomenat Zdanskyictis.
Per què importa
L'avanç aporta evidència directa sobre quan i com van sorgir les mosteles i els seus parents: la reducció de mida i les adaptacions per caçar petits vertebrats van aparèixer molt aviat en la seva història evolutiva, probablement lligades a canvis ambientals i a l'expansió de rosegadors. Ajuda a entendre l'evolució dels ecosistemes de l'hemisferi nord i confirma la riquesa fossilífera de mamífers d'Aragó, reconeguda a escala mundial.
A qui afecta
La comunitat científica de paleontologia i evolució de mamífers carnívors; l'estudi reforça el paper dels jaciments d'Aragó en la recerca internacional.
El límit honest
El resultat es basa en fòssils fragmentaris (mandíbules) recuperats en excavacions dels anys 90. Els mateixos autors reconeixen que cal trobar nous fòssils per reconstruir amb més detall l'evolució primerenca del grup, i el treball continua amb excavacions a Aragó, Madrid, el País Valencià i diversos països d'Àfrica i Àsia.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
El cervell fa servir les mateixes neurones per veure i per imaginar, segons un estudi a Science
Un estudi publicat a Science demostra per primera vegada que veure i imaginar un objecte comparteixen un mateix codi neuronal. L'avanç ofereix una hipòtesi comprovable per estudiar la creativitat i trastorns com les al·lucinacions.
Un projecte ciutadà a Suïssa mesura la salut del sòl enterrant 2.000 peces de roba interior de cotó
Enterrar calçotets de cotó i veure com es descomponen serveix per mesurar l'activitat biològica del sòl. 1.000 voluntaris ho van provar a Suïssa i confirmen un mètode senzill per avaluar-ne la fertilitat.
Unes sondes fluorescents obtenen imatges de l'ADN dins de cèl·lules vives amb 3 nanòmetres de resolució
Un equip del Centre de Regulació Genòmica ha creat unes molècules que il·luminen l'ADN dins de cèl·lules vives i conservades amb una precisió de fins a 3 nanòmetres, i que en tumors mostren un ADN més dispers que en el teixit sa.