Ciència · Dada verificada
Un fòssil de Terol avança 3 milions d'anys l'origen de la família de les mosteles
Un equip liderat per la Universitat Complutense ha descrit una nova espècie de carnívor al jaciment de Las Casiones (Terol) que situa l'origen de mostelines, fures i visons fa uns 6,5 milions d'anys, al final del Miocè.
Què ha passat
Un estudi liderat per la Universitat Complutense de Madrid (UCM), amb participació del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC) i la Universitat de Saragossa, ha descrit un nou gènere i espècie de petit carnívor, Galanthis baskini, al jaciment de Las Casiones (Terol). El treball, publicat a la revista Palaeontology, demostra que l'origen de la subfamília Mustelinae —comadreles, fures i visons— es remunta al final del Miocè, fa uns 6,5 milions d'anys, tres milions abans del que es pensava. El fòssil, de mida similar a la de la mostela menor (Mustela nivalis), mostra adaptacions dentals pròpies d'una dieta molt carnívora. Els investigadors van combinar anatomia comparada amb microtomografia computeritzada (micro-CT) per reconstruir en 3D l'interior de les dents i la mandíbula. L'estudi també revisa un mustèlid fòssil de la Xina, reanomenat Zdanskyictis.
Per què importa
L'avanç aporta evidència directa sobre quan i com van sorgir les mosteles i els seus parents: la reducció de mida i les adaptacions per caçar petits vertebrats van aparèixer molt aviat en la seva història evolutiva, probablement lligades a canvis ambientals i a l'expansió de rosegadors. Ajuda a entendre l'evolució dels ecosistemes de l'hemisferi nord i confirma la riquesa fossilífera de mamífers d'Aragó, reconeguda a escala mundial.
A qui afecta
La comunitat científica de paleontologia i evolució de mamífers carnívors; l'estudi reforça el paper dels jaciments d'Aragó en la recerca internacional.
El límit honest
El resultat es basa en fòssils fragmentaris (mandíbules) recuperats en excavacions dels anys 90. Els mateixos autors reconeixen que cal trobar nous fòssils per reconstruir amb més detall l'evolució primerenca del grup, i el treball continua amb excavacions a Aragó, Madrid, el País Valencià i diversos països d'Àfrica i Àsia.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.