Ciència · Dada verificada
Una cova pirinenca a més de 2.000 metres revela un ús humà intensiu fa 5.000 anys
La Cova 338, a la vall de Núria, documenta ocupacions humanes recurrents des de fa més de 5.000 anys i una de les evidències més antigues d'Europa occidental d'explotació de minerals rics en coure.
Què ha passat
Un equip internacional liderat per la UAB i l'IPHES-CERCA ha documentat a la Cova 338, a la vall de Núria (Pirineus, per sobre dels 2.000 metres), ocupacions humanes recurrents entre el V mil·lenni aC i el final del I mil·lenni aC. Les excavacions en extensió, fetes entre 2021 i 2023, han revelat estructures de combustió, restes de fauna, fragments ceràmics i un conjunt de minerals verds —probablement malaquita, rica en coure— que eren introduïts i processats dins la cavitat. També s'hi han recuperat dos penjolls, un de petxina marina i un altre d'una dent d'ós bru. El primer autor és Carlos Tornero.
Per què importa
Les dades qüestionen la idea que l'alta muntanya pirinenca fos un territori marginal usat només de manera esporàdica: mostren un ús planificat i recurrent, amb activitats complexes i explotació directa de recursos minerals. Situa la Cova 338 entre les evidències més antigues conegudes d'explotació de minerals rics en coure a l'Europa occidental i aporta un precedent per entendre la mobilitat estacional de les societats prehistòriques.
A qui afecta
Comunitat científica de l'arqueologia i la paleoecologia; també el coneixement patrimonial dels Pirineus i la vall de Núria.
El límit honest
La identificació de la malaquita és encara probable, no confirmada de manera definitiva al text. El jaciment ha estat protegit i restringit i les conclusions obren línies de recerca que caldrà completar amb futures excavacions per precisar l'abast i la cronologia de l'explotació mineral.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.