Ciència · Dada verificada
Una cova pirinenca a més de 2.000 metres revela un ús humà intensiu fa 5.000 anys
La Cova 338, a la vall de Núria, documenta ocupacions humanes recurrents des de fa més de 5.000 anys i una de les evidències més antigues d'Europa occidental d'explotació de minerals rics en coure.
Què ha passat
Un equip internacional liderat per la UAB i l'IPHES-CERCA ha documentat a la Cova 338, a la vall de Núria (Pirineus, per sobre dels 2.000 metres), ocupacions humanes recurrents entre el V mil·lenni aC i el final del I mil·lenni aC. Les excavacions en extensió, fetes entre 2021 i 2023, han revelat estructures de combustió, restes de fauna, fragments ceràmics i un conjunt de minerals verds —probablement malaquita, rica en coure— que eren introduïts i processats dins la cavitat. També s'hi han recuperat dos penjolls, un de petxina marina i un altre d'una dent d'ós bru. El primer autor és Carlos Tornero.
Per què importa
Les dades qüestionen la idea que l'alta muntanya pirinenca fos un territori marginal usat només de manera esporàdica: mostren un ús planificat i recurrent, amb activitats complexes i explotació directa de recursos minerals. Situa la Cova 338 entre les evidències més antigues conegudes d'explotació de minerals rics en coure a l'Europa occidental i aporta un precedent per entendre la mobilitat estacional de les societats prehistòriques.
A qui afecta
Comunitat científica de l'arqueologia i la paleoecologia; també el coneixement patrimonial dels Pirineus i la vall de Núria.
El límit honest
La identificació de la malaquita és encara probable, no confirmada de manera definitiva al text. El jaciment ha estat protegit i restringit i les conclusions obren línies de recerca que caldrà completar amb futures excavacions per precisar l'abast i la cronologia de l'explotació mineral.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Una nova eina CRISPR destrueix cèl·lules malaltes sense tocar les sanes, segons un estudi a 'Nature'
Un equip de la Universitat d'Utah ha adaptat la proteïna Cas12a2 perquè activi la mort de cèl·lules canceroses o infectades quan detecta una seqüència concreta. En cultius va reduir un 50% cèl·lules de càncer de pulmó i va eliminar més del 90% d'infectades pel VPH.
La NASA i SpaceX completen noves proves de túnel de vent del propulsor Super Heavy per a Artemis III
Les proves fetes al centre Ames de la NASA mesuren les forces aerodinàmiques que patirà el propulsor durant la reentrada, una dada clau per preparar el retorn tripulat a la Lluna previst per al 2027.
Un fòssil de fa 240 milions d'anys descrit al Brasil amplia el mapa dels avantpassats dels dinosaures
Silescelida acristata, un rèptil del Triàsic mitjà trobat al sud del Brasil, aporta dades sobre com els parents dels dinosaures i els cocodrils van assajar noves postures i formes de locomoció.