Ciència · Dada verificada
Una nova eina CRISPR destrueix cèl·lules malaltes sense tocar les sanes, segons un estudi a 'Nature'
Un equip de la Universitat d'Utah ha adaptat la proteïna Cas12a2 perquè activi la mort de cèl·lules canceroses o infectades quan detecta una seqüència concreta. En cultius va reduir un 50% cèl·lules de càncer de pulmó i va eliminar més del 90% d'infectades pel VPH.
Què ha passat
Investigadors de la Universitat d'Utah Health van publicar el 6 de maig de 2026 a Nature una eina basada en la proteïna Cas12a2. A diferència de Cas9, que edita gens, Cas12a2 s'activa quan reconeix una seqüència d'ARN concreta i tritura el genoma de la cèl·lula fins a provocar-ne la mort. En experiments amb cèl·lules humanes va reduir un 50% el creixement de cèl·lules de càncer de pulmó amb mutacions al gen KRAS —resultat comparable al cisplatí— sense danyar cèl·lules sanes, i va eliminar més del 90% de cèl·lules infectades pel virus del papil·loma humà (VPH). En ratolins, la injecció a tumors amb VPH va alentir-ne el creixement.
Per què importa
L'eina distingeix diferències d'una sola lletra en el codi genètic, cosa que permet dirigir-la contra mutacions específiques del càncer o ARN virals sense afectar teixit sa, a diferència de la quimioteràpia. També podria eliminar cèl·lules mal editades i millorar l'eficàcia d'altres teràpies gèniques. Aporta una via complementària al CRISPR clàssic: no reparar, sinó eliminar cèl·lules problemàtiques.
A qui afecta
Pacients amb càncer o infeccions virals com el VPH, com a horitzó terapèutic a llarg termini; també la comunitat científica que treballa en teràpies gèniques.
El límit honest
És recerca preclínica: la majoria dels experiments s'han fet en cultius cel·lulars i només parcialment en ratolins. Cal demostrar seguretat i eficàcia en organismes complets, avaluar efectes no desitjats en cada aplicació i resoldre com fer arribar la proteïna als teixits adequats, encara un obstacle clau. No hi ha assaigs clínics en humans.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Una cova pirinenca a més de 2.000 metres revela un ús humà intensiu fa 5.000 anys
La Cova 338, a la vall de Núria, documenta ocupacions humanes recurrents des de fa més de 5.000 anys i una de les evidències més antigues d'Europa occidental d'explotació de minerals rics en coure.
La NASA i SpaceX completen noves proves de túnel de vent del propulsor Super Heavy per a Artemis III
Les proves fetes al centre Ames de la NASA mesuren les forces aerodinàmiques que patirà el propulsor durant la reentrada, una dada clau per preparar el retorn tripulat a la Lluna previst per al 2027.
Un fòssil de fa 240 milions d'anys descrit al Brasil amplia el mapa dels avantpassats dels dinosaures
Silescelida acristata, un rèptil del Triàsic mitjà trobat al sud del Brasil, aporta dades sobre com els parents dels dinosaures i els cocodrils van assajar noves postures i formes de locomoció.