Ciència · Dada verificada
Descobreixen que el «pegament» que uneix els teixits també elimina cèl·lules mortes
Un equip del CRG de Barcelona ha vist que la E-cadherina, la proteïna que manté units pell, intestí i vies respiratòries, també ajuda a engolir cèl·lules mortes. És una pista nova per entendre la inflamació crònica.
Què ha passat
Un estudi publicat a Nature Communications (2026), liderat per Verena Ruprecht i amb participació del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, mostra que el complex de la E-cadherina —format per aquesta proteïna i tres més— no només manté unides les cèl·lules epitelials, sinó que també les ajuda a engolir les cèl·lules mortes del voltant. Observant embrions transparents de peix zebra i de ratolí, l'equip va veure que la maquinària d'adhesió s'assembla al punt on una cèl·lula morta toca una d'epitelial. En dues proves (cèl·lules mortes sense E-cadherina i gotes de greix amb el senyal de mort) el teixit va retirar els cossos amb la mateixa eficàcia. Bloquejar la E-cadherina en embrions de ratolí va impedir eliminar-les, com al peix zebra, senyal que és un mecanisme compartit entre vertebrats.
Per què importa
Les restes de cèl·lules agonitzants són una de les causes principals d'inflamació: quan no s'eliminen bé, es fragmenten i alliberen el seu contingut, cosa que pot afavorir la inflamació crònica. Entendre com els epitelis les retiren sense perdre la funció de barrera aporta una peça nova per estudiar les malalties inflamatòries cròniques. A més, la E-cadherina és present als epitelis de tot el cos i amb prou feines ha canviat al llarg de l'evolució.
A qui afecta
Comunitat científica que investiga la inflamació crònica i les malalties inflamatòries; a llarg termini, pacients amb aquestes patologies, tot i que l'aplicació clínica encara no existeix.
El límit honest
Els resultats provenen d'embrions de peix zebra i ratolí, triats per ser transparents. Encara cal comprovar si el mateix mecanisme funciona en animals adults i en teixits humans. No hi ha, de moment, cap aplicació clínica derivada.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.