Ciència · Dada verificada
Descobreixen que el «pegament» que uneix els teixits també elimina cèl·lules mortes
Un equip del CRG de Barcelona ha vist que la E-cadherina, la proteïna que manté units pell, intestí i vies respiratòries, també ajuda a engolir cèl·lules mortes. És una pista nova per entendre la inflamació crònica.
Què ha passat
Un estudi publicat a Nature Communications (2026), liderat per Verena Ruprecht i amb participació del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, mostra que el complex de la E-cadherina —format per aquesta proteïna i tres més— no només manté unides les cèl·lules epitelials, sinó que també les ajuda a engolir les cèl·lules mortes del voltant. Observant embrions transparents de peix zebra i de ratolí, l'equip va veure que la maquinària d'adhesió s'assembla al punt on una cèl·lula morta toca una d'epitelial. En dues proves (cèl·lules mortes sense E-cadherina i gotes de greix amb el senyal de mort) el teixit va retirar els cossos amb la mateixa eficàcia. Bloquejar la E-cadherina en embrions de ratolí va impedir eliminar-les, com al peix zebra, senyal que és un mecanisme compartit entre vertebrats.
Per què importa
Les restes de cèl·lules agonitzants són una de les causes principals d'inflamació: quan no s'eliminen bé, es fragmenten i alliberen el seu contingut, cosa que pot afavorir la inflamació crònica. Entendre com els epitelis les retiren sense perdre la funció de barrera aporta una peça nova per estudiar les malalties inflamatòries cròniques. A més, la E-cadherina és present als epitelis de tot el cos i amb prou feines ha canviat al llarg de l'evolució.
A qui afecta
Comunitat científica que investiga la inflamació crònica i les malalties inflamatòries; a llarg termini, pacients amb aquestes patologies, tot i que l'aplicació clínica encara no existeix.
El límit honest
Els resultats provenen d'embrions de peix zebra i ratolí, triats per ser transparents. Encara cal comprovar si el mateix mecanisme funciona en animals adults i en teixits humans. No hi ha, de moment, cap aplicació clínica derivada.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
La ciència reconeix el conill ibèric com a espècie pròpia, clau per conservar-lo millor
Un estudi internacional confirma que la península té dues espècies de conill, no una. Distingir el conill ibèric, en declivi, permetrà dissenyar estratègies de conservació específiques i deixar d'amagar la seva situació real.
Descriuen una nova espècie de mono colobo a la selva de la conca del Congo
Un equip internacional ha confirmat, amb anàlisis genètiques, anatòmiques i acústiques, una espècie de mono desconeguda per la ciència a la República Democràtica del Congo, publicada a PLOS One.
La papallona Mnemòsine amaga dues espècies que només es distingeixen per l'olor
Un estudi de l'IBE (CSIC-UPF) demostra que la papallona protegida Mnemòsine són en realitat dues espècies. Reconèixer-ho vol dir que les seves poblacions són més petites del que es creia i orientar millor la conservació.