Ciència · Dada verificada
La ciència reconeix el conill ibèric com a espècie pròpia, clau per conservar-lo millor
Un estudi internacional confirma que la península té dues espècies de conill, no una. Distingir el conill ibèric, en declivi, permetrà dissenyar estratègies de conservació específiques i deixar d'amagar la seva situació real.
Què ha passat
Un estudi internacional liderat per l'Institut d'Estudis Socials Avançats (IESA-CSIC) i publicat el 2026 a Biological Conservation reconeix que la Península Ibèrica alberga dues espècies de conill i no una. La nova espècie reconeguda, el conill ibèric (Oryctolagus algirus), es distribueix per tot Portugal i l'oest d'Espanya, mentre que el conill europeu (Oryctolagus cuniculus) ocupa l'est espanyol i s'ha introduït per bona part d'Europa, Oceania, Argentina, Xile i moltes illes. Fins ara es consideraven subespècies, però van divergir fa uns 2 milions d'anys en quedar aïllades en dos refugis glacials oposats: la vall de l'Ebre i el Golf de Cadis. L'article sintetitza diferències genètiques, morfològiques, ecològiques, reproductives i de comportament: el conill ibèric és més petit i lleuger i té menys cries per ventrada.
Per què importa
Els dos conills són presa principal de fins a 40 depredadors emblemàtics com el linx ibèric. Mentre el conill europeu manté poblacions estables o creixents en algunes zones, el conill ibèric pateix un declivi acusat. Avaluar-los com una sola espècie, com s'ha fet durant més d'un segle, amagava la situació de la més amenaçada. Reconèixer-los com a espècies distintes permetrà millorar el seguiment, les avaluacions de conservació, les translocacions, la planificació cinegètica i les estratègies de recuperació específiques.
A qui afecta
Gestors de fauna i equips de conservació de la Península Ibèrica, especialment a Portugal i l'oest d'Espanya, i indirectament el linx ibèric i altres depredadors que depenen del conill.
El límit honest
El reconeixement taxonòmic és un pas de coneixement: encara cal traduir-lo en programes de seguiment i mesures de recuperació concretes per al conill ibèric, que continua en declivi. L'estudi descriu les diferències però no aporta, per si sol, un pla de gestió ni una reversió del descens poblacional.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
Més de 100 científics completen la major seqüenciació genètica d'algues feta fins ara
El Projecte dels 100 Genomes de Diatomees ja ha superat la meta de seqüenciar 100 genomes d'aquestes microalgues, que fixen el 20% del carboni global. Els primers resultats, a PLOS Biology, obren vies a la biotecnologia i la captura de carboni.
Descobreixen com l'estrella de mar espinosa amaga al genoma la clau per adaptar-se a mars diferents
Un equip de la Estación Biológica de Doñana i la Universitat de Barcelona ha vist que el 18,6% del genoma d'aquesta estrella de mar s'organitza de manera diferent segons l'ambient, un mecanisme útil per entendre com respondran les espècies marines a l'escalfament.
Un estudi amb 1,1 milions de persones associa 1.260 variants genètiques als cinc grans trets de personalitat
Un metaanàlisi publicat a Nature identifica 1.260 variants d'ADN lligades a la personalitat, 824 mai descrites abans. Cap "gen de la personalitat": l'efecte de cada variant és molt petit i l'entorn continua sent decisiu.