Ciència · Dada verificada
Un estudi confirma 25.000 anys de rituals amb crema d'herbes en una cova d'Austràlia
Un estudi ha datat en 25.000 anys les cerimònies amb crema d'herbes a la cova de Cloggs, a Austràlia. La recerca, dissenyada amb la comunitat aborigen propietària del territori, confirma amb evidència material una tradició oral mil·lenària.
Què ha passat
Una recerca internacional publicada a Frontiers in Environmental Archaeology (2026) ha analitzat els fitòlits —cossos microscòpics de sílice de teixits vegetals— conservats als sediments de la cova de Cloggs, al sud-est d'Austràlia. L'equip, liderat per Elle Grono (Universitat Nacional d'Austràlia), va estudiar milers de fitòlits de dues fosses de fins a 2,3 metres i va identificar 73 capes de cendra dipositades per persones entre fa uns 4.400 i 1.600 anys. Un 97% dels fitòlits procedien de gramínies i un 18% estaven cremats o fosos, present en tots els dipòsits datats, cosa que indica que la comunitat GunaiKurnai hi cremava herbes des de fa 25.000 anys. També van trobar una pedra dreta de 28 cm erigida amb finalitat ritual fa uns 2.000 anys. Les excavacions (2019-2020) van ser sol·licitades per la GunaiKurnai Land and Waters Corporation, que va participar en el disseny i la interpretació.
Per què importa
Aporta evidència material que corrobora una tradició oral mil·lenària i documenta una de les pràctiques culturals continuades més antigues conegudes. A més, és un precedent de recerca dissenyada i codirigida amb la comunitat indígena propietària del territori, un model de col·laboració que dona control als descendents sobre l'estudi del seu propi patrimoni.
A qui afecta
La comunitat aborigen GunaiKurnai, propietària tradicional de la zona de Gippsland i el sud dels Alps Australians, i la comunitat arqueològica que treballa amb pobles indígenes.
El límit honest
L'estudi documenta quines plantes es cremaven i des de quan, però no permet reconstruir el contingut exacte ni el significat concret de cada cerimònia. La datació de les capes més antigues es basa en luminescència i carboni-14, amb els marges d'incertesa propis d'aquests mètodes, i les interpretacions rituals descansen en part en la tradició oral i els informes etnogràfics del segle XIX.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
La ciència reconeix el conill ibèric com a espècie pròpia, clau per conservar-lo millor
Un estudi internacional confirma que la península té dues espècies de conill, no una. Distingir el conill ibèric, en declivi, permetrà dissenyar estratègies de conservació específiques i deixar d'amagar la seva situació real.
Descriuen una nova espècie de mono colobo a la selva de la conca del Congo
Un equip internacional ha confirmat, amb anàlisis genètiques, anatòmiques i acústiques, una espècie de mono desconeguda per la ciència a la República Democràtica del Congo, publicada a PLOS One.
La papallona Mnemòsine amaga dues espècies que només es distingeixen per l'olor
Un estudi de l'IBE (CSIC-UPF) demostra que la papallona protegida Mnemòsine són en realitat dues espècies. Reconèixer-ho vol dir que les seves poblacions són més petites del que es creia i orientar millor la conservació.