Ciència · Dada verificada
La papallona Mnemòsine amaga dues espècies que només es distingeixen per l'olor
Un estudi de l'IBE (CSIC-UPF) demostra que la papallona protegida Mnemòsine són en realitat dues espècies. Reconèixer-ho vol dir que les seves poblacions són més petites del que es creia i orientar millor la conservació.
Què ha passat
Un equip internacional liderat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra, ha revelat que la papallona Parnassius mnemosyne (Mnemòsine), protegida a Europa, amaga en realitat dues espècies críptiques: Parnassius mnemosyne i Parnassius turatii. Combinant dades genòmiques, químiques i morfològiques amb models ecològics, van trobar una frontera genètica marcada als Alps orientals, on totes dues comparteixen hàbitat sense hibridar. Els llinatges van divergir fa uns 800.000 anys. Com que s'assemblen molt en aspecte i ecologia, l'equip va recórrer a anàlisis químiques: als punts de contacte, els mascles presenten perfils químics i olors diferenciats que ajudarien les femelles a reconèixer els mascles de la seva espècie. És el primer cas documentat de "reforçament bidireccional" basat en senyals químiques en papallones.
Per què importa
Distingir correctament les dues espècies té conseqüències directes per a la conservació: implica que les poblacions són més reduïdes del que es pensava i que cal ajustar les mesures de protecció per no subestimar el risc d'extinció. Afecta especialment les poblacions pirinenques —les úniques de la península Ibèrica—, que pertanyen a P. turatii, són genèticament singulars i conserven la petjada d'una hibridació ancestral.
A qui afecta
Les poblacions de papallones dels Pirineus catalans, gestors de conservació i el conjunt de la biodiversitat de pol·linitzadors de muntanya a Europa.
El límit honest
El descobriment no frena el declivi: les poblacions pirinenques han caigut un 95% en dues dècades, en gran part pel canvi climàtic, i viuen en hàbitats de muntanya fragmentats. Reconèixer dues espècies és una eina per orientar millor la protecció, però encara cal traduir-ho en mesures concretes i revisar l'estatus legal de conservació.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
La ciència reconeix el conill ibèric com a espècie pròpia, clau per conservar-lo millor
Un estudi internacional confirma que la península té dues espècies de conill, no una. Distingir el conill ibèric, en declivi, permetrà dissenyar estratègies de conservació específiques i deixar d'amagar la seva situació real.
Descriuen una nova espècie de mono colobo a la selva de la conca del Congo
Un equip internacional ha confirmat, amb anàlisis genètiques, anatòmiques i acústiques, una espècie de mono desconeguda per la ciència a la República Democràtica del Congo, publicada a PLOS One.
Una nova eina d'anàlisi de moviment reforça la conservació de l'ós bru cantàbric davant la calor
Dos estudis universitaris amb 150.000 posicions GPS de 24 óssos aporten una eina estadística per gestionar millor l'espècie i confirmen que els boscos densos actuen com a refugi tèrmic clau davant les altes temperatures.