Ciència · Dada verificada
Els caputxins cacen petits vertebrats quan falta fruita: una pista sobre l'origen del carnivorisme humà
Un estudi amb més de 5.000 hores d'observació al Brasil documenta que els micos caputxins cacen llangardaixos i rosegadors quan escasseja la fruita, un patró que ajuda a entendre com els homínids van començar a menjar carn.
Què ha passat
Un equip internacional ha publicat el 26 d'agost de 2026 a PLOS One un estudi basat en més de 5.000 hores d'observació al llarg de 45 mesos a la Fazenda Boa Vista, una zona semiàrida del nord-est del Brasil. Van registrar 446 episodis de depredació de vertebrats per part de micos caputxins barbuts (Sapajus libidinosus), una taxa mitjana de 6,4 captures per cada 100 hores. Les preses més habituals van ser llangardaixos (43%) i rosegadors (28%), i per primera vegada s'hi van documentar captures de marsupials, iguanes, serps i pollets. El consum de carn augmentava en els mesos més àrids, quan baixava la disponibilitat de fruits madurs.
Per què importa
Aporta evidència de camp que la caça de petits vertebrats pot funcionar com a amortidor nutricional en èpoques de sequera, un patró que evoluciona de manera independent en espècies de primats distants. Segons els autors, això obliga a revisar la interpretació del registre fòssil sobre l'alimentació dels primers homínids i suggereix que la caça de preses petites va poder ser un pas previ abans d'explotar animals grans, com el Homo erectus fa 2,5 milions d'anys.
A qui afecta
Investigadors en primatologia, paleoantropologia i evolució humana, que disposen d'un nou model per interpretar l'origen de la dieta carnívora.
El límit honest
Els caputxins no són un model directe dels ancestres humans: l'estudi mostra un paral·lelisme evolutiu, no una línia de descendència. Confirmar la hipòtesi requeriria analitzar marques de tall i restes òssies de petits vertebrats en jaciments paleoantropològics, cosa que encara no s'ha fet. Els autors remarquen la necessitat d'estudis de camp a llarg termini.
Fitxa redactada amb IA a partir de les fonts citades. Responsabilitat editorial: Acta Viva (Alfa Studios Multimedia S.L.)
Vols més notícies com aquesta?
Rep el resum setmanal. El món que millora, en 3 minuts i en català.
La ciència reconeix el conill ibèric com a espècie pròpia, clau per conservar-lo millor
Un estudi internacional confirma que la península té dues espècies de conill, no una. Distingir el conill ibèric, en declivi, permetrà dissenyar estratègies de conservació específiques i deixar d'amagar la seva situació real.
Descriuen una nova espècie de mono colobo a la selva de la conca del Congo
Un equip internacional ha confirmat, amb anàlisis genètiques, anatòmiques i acústiques, una espècie de mono desconeguda per la ciència a la República Democràtica del Congo, publicada a PLOS One.
La papallona Mnemòsine amaga dues espècies que només es distingeixen per l'olor
Un estudi de l'IBE (CSIC-UPF) demostra que la papallona protegida Mnemòsine són en realitat dues espècies. Reconèixer-ho vol dir que les seves poblacions són més petites del que es creia i orientar millor la conservació.